Hi ha actors que un bon dia decideixen posar-se darrere del focus d’atenció i provar sort com a directors d’un espectacle o d’una pel·lícula. Aquest és el cas, per exemple, dels reconeguts Sílvia Munt i Ramon Madaula i del terrassenc Miquel Górriz, que ja tenen una experiència contrastada. En la mateixa línia, i amb ADN local, l’actor Pere Arquillué ja s’ha estrenat també com a director d’una obra de teatre i ara ho acaba de fer el també actor Jan Cornet en cinema que acaba de guanyar una menció especial per “Latitud” en el Festival Internacional de Cinema de Menorca (FICME, 2021). És una obra que parla de les relacions intergeneracionals a partir del retrobament d’un fill amb el seu pare a causa que aquest últim està delicat de salut.
L’actor s’ha mostrat molt satisfet pel premi. “Estic molt content perquè és el meu debut com a director de cinema. No em puc queixar perquè la producció està tenint una molt bona acollida a tots els festivals on el presentem arreu del país”. Cornet explica que la iniciativa audiovisual va sorgir en plena pandèmia. “La feina es va parar en sec i calia fer alguna cosa. Ja feia temps que tenia ganes de dirigir i m’hi vaig posar. Vaig estar molta de sort perquè havia pensat en un equip artístic de molta qualitat i no em va fallar”. L’actor va fer el rodatge el mes de juliol a Madrid, ciutat on va establir residència des de fa temps per motius professionals. Al llarg de dos dies, es va posar darrere la càmera per dirigir a Pepe Lorente i Mariano Venancio, els actors protagonistes de la seva història.
En la ficció, Lorente és José, de 38 anys, que torna a casa del seu pare Gonzalo (paper que recau en Venancio) perquè és un pacient de risc de Covid. Es tracta d’un retrobament perquè ambdós fa molt de temps que parlen poc i a penes es veuen, si no és en festes assenyalades. Cornet subratlla que “la visita és un pretext perquè aflorin les diferències de caràcter, de sentiments i d’idees polítiques que ja els havia separat en el passat”. En aquest sentit, l’actor descriu el fill com un empleat del banc que defensa el neoliberalisme mentre que el pare és un periodista d’esquerres de tota la vida. Dos punts de vista equidistants que també aporten dues sensibilitats diferents.
Cornet s’ho ha passat molt bé amb aquest debut al cinema (remarca el treball de Carlos Villarejo en fotografia) i vol repetir. “Tinc algun altre guió de curtmetratge acabat i ara he començat el guió d’un llargmetratge. No ho vull deixar, al contrari, però cal anar a poc a poc perquè produir una pel·lícula té un cost econòmic alt i ho has de tenir cobert. És una nova porta oberta a la creació i m’interessa. És una feina nova que la vull combinar amb la d’actor”. L’actor té un bon coneixement del món audiovisual perquè és un actor reclamat a televisió i cinema. Acaba de participar en “Cuéntame”, “Estoy vivo” i en el seu currículum ja figura un Goya al Millor actor revelació per “La piel que habito”, d’Almodóvar.
