Mia Verdaguer, empresària i mestra
Després de finalitzar els estudis secundaris es va llicenciar en Filologia Francesa i va estar durant deu anys impartint classes al Vedruna. “Tinc molt bon record de l’escola i dels companys, i com eren alumnes de Terrassa, molts venen a la botiga. Fins i tot una que està a Brusel·les fent de traductora, cada any em ve a veure”, explica.
La família ja tenia la botiga del sector del tèxtil, que llavors es deia Plastinylon (ara és Mia Egara) i ja treballava allà des dels setze anys. Mentre feia de mestra, va continuar ajudant al negoci familiar per les tardes, fins que va arribar el punt de tenir que prendre una decisió.
“Va costar una mica perquè havia estudiat per una cosa, però la botiga m’agradava molt, això ens ho van transmetre els meus pares”. No va ser un canvi traumàtic ja que hi havia treballat de ben jove, encara que al principi l’anguniava estar “al davant econòmicament perquè tens gent treballant”. “La meva mare, amb 85 anys, encara està activa i el meu germà està al taller”, assenyala.
Comenta que “mai tinc un no, això ho he aprés de la meva mare” i afegeix que “la gent és molt agraïda”. Explica que li agrada aquesta “essència” que tenen de botiga de tota la vida i lamenta que moltes “van desapareixent”. “Crec que la gent valora el tracte que donem i ens hi esforcem”, diu.
Explica que, dos migdies a la setmana, va a l’Espai Tosca “a ballar, perquè m’agrada molt. Ballem el que ens posen, jazz, funky o el que sigui”. També, a l’època hivernal, li agrada anar a esquiar.
