“L’orografia del terreny ho dificultava tot molt més”

Una dotació del Parc de Bombers de Matadepera, amb quatre efectius, va col·laborar a extingir l’incendi que va tenir lloc entre Llançà i Port de la Selva

Una panoràmica de l’incendi que ha assolat la zona del Cap de Creus el cap de setmana / bombers

El cos de Bombers de Matadepera va estar present a l’incendi d’aquest cap de setmana a la zona del Cap de Creus, entre Llançà i Port de la Selva. Una dotació d’aquest parc, formada pel seu cap, Jordi Puigdomènech, i tres voluntaris més, va desplaçar-se cap a terres empordaneses dissabte per col·laborar amb l’extinció del foc, amb un dels dos vehicles que consten a la unitat, un camió Mercedez-Benz Atego, amb una capacitat total de 3.500 litres d’aigua. En principi, estava previst un relleu per la matinada de diumenge, amb quatre bombers més del cos, però els responsables van decidir que ja no calia.

En arribar, van haver d’anar “a la zona de l’ermita de Sant Pere per delimitar el que s’havia cremat de nit i que no estava perimetrat”, explica el cap. Puigdomènech assenyala que amb aquesta acció es tractava de “tirar mànega i fer una instal·lació aproximadament d’1,2 quilòmetres, des de dalt, cap a un fons de barranc”. Fins llavors, afirma, “només s’havia perimetrat un vint per cent” del territori.

L’objectiu d’aquesta acció, comenta, “era tenir-ho tot encerclat abans que es retiressin els mitjans aeris”. D’aquesta manera, es manté un perímetre amb mànega “estirada” per, si el foc es reprèn, poder “demanar aigua a un vehicle” i extingir aquesta represa.

Assegura que, quan van arribar, “l’incendi estava bastant esmorteït” i afegeix que, tot i que “hi havia punts calents”, el foc actiu no creixia i “no vam viure situacions complicades”. Dissabte, l’objectiu era també protegir totes les dotacions i que estiguessin en “zona segura”. Una dotació de Rubí també va participar en l’extinció de l’incendi.

Tramuntana a la nit
A la nit, hi havia tramuntana i, a més, l’orografia del terreny ho dificultava tot molt més. “Són pendents en una topografia molt complexa, amb moltes pedres, i has de vigilar bé on trepitges” apunta Puigdomènech, que afegeix que a aquella zona “també hi ha forat i hi havia vinyes i hi ha canvis de talús i has de vigilar molt”. A les tres de la matinada van tornar cap a casa.

“L’orografia del terreny ho dificultava tot molt més”
To Top