IRIS PASCUAL RUIZ, secretaria d’igualtat i feminisme de les JSC Vallès Oest
En el segle XXI Espanya és un país democràtic. Almenys és el que hauria de ser per a tots/es nosaltres, no?
Una llar on poder sentir-nos segurs/es i on els nostres drets siguin respectats. Destaquem tres drets humans:
Totes les persones són iguals davant la llei i tenen, sense distinció, dret a igual protecció de la pròpia llei.
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona.
Tota persona té dret al treball i a la lliure elecció d’aquest i, sense cap discriminació, a igual salari pel mateix treball.
Equitat en la nostra societat és el que hauria d’haver-hi si es respectessin els drets humans però és evident que no és així. Segle XXI Espanya, un país on continuen prevalent i augmentant el masclisme i l’homofòbia. Et maten a bastonades per estimar i per ser persona, et persegueixen pel carrer i t’increpen per ser, suposadament, diferent, sexualitzen el teu cos et violen, et maten i es desfan del teu cos sense vida. Podria continuar escrivint més exemples però el nus a la gola i la saturació que tinc de veure tanta violència no em permeten redactar més la macabritat que vivim però crec que, amb aquests exemples, queda bastant clar que no són casos puntuals i que aquí ningú exagera.
Em pregunto, en moltes ocasions, en què fallem com a societat. És evident que alguna cosa estem fent malament perquè l’odi s’ensenyoreixi de les persones i que aquestes decideixen actuar amb tantíssima violència. Podem destacar que els discursos d’odi de l’extrema dreta no ajuden en res, l’única cosa que fan és alimentar i omplir de discriminació, d’odi i macabritat el buit que tenen moltes persones. Segons la RAE la democràcia és una forma de societat que reconeix i respecta com a valors essencials la llibertat i la igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
Sona molt idíl·lic però actualment no sembla que estiguem vivint en democràcia, l’única cosa que sembla que prevalgui als carrers i en algunes institucions públiques del nostre país, per desgràcia, són aquests discursos d’odi de l’extrema dreta.
Però hi ha alguna cosa que és molt més destacable i que està passant desapercebuda i sembla que gairebé ningú li dóna importància, el reforç de la salut mental dels més joves. Persones fràgils amb molts problemes que estan desemparades en la nostra societat.
Necessitem un reforç en el nostre sistema sanitari, més concretament en salut mental. Hem d’aferrar-nos als tres drets humans que he destacat al principi de l’article i al significat de la democràcia. Hem de sortir i defensar els nostres drets per tots/es nosaltres i pels/les que vindran. Una estructura social equitativa, justa i lliure, reeducació social, reforç de la salut mental en l’adolescència, acabar amb els discursos d’odi de l’extrema dreta i reforçar les lleis perquè siguin més contundents.
