Xavier Marcet
Tenir un cert sentit de llegat és important. Haver construït alguna cosa que quedi en la nostra vida pública, en la nostra vida professional o d’una forma diferent en la nostra vida privada.
Hi ha molta gent que quan mira enrere només sap dir que va treballar molt. Deixar un cert llegat no és fàcil. Deixar alguna cosa digna de ser recordada i que no quedi ofegada per la dictadura de l’oblit. Hi professions que ho tenen més fàcil que altres. Per a la majoria de metges el llegat és la salut de pacients anònims. Per a molts mestres el llegat és a través dels seus alumnes i la capacitat que mostrin de defensar la vida d’una forma honesta. Per a les empreses el llegat és la majoria de vegades haver donat feina a una comunitat professional al llarg d’uns anys. Però ni tots els metges han fet contribucions a la història de la medicina, ni tots els mestres han revolucionat positivament la pedagogia, ni totes les empreses han fet innovacions que tots recordem. Hi ha molts llegats que no per ser íntims són menys importants. Deixar una influència positiva en els altres és important en el balanç de la vida.
Les professions d’autor semblen estar més orientades a llegat però tampoc ho tenen fàcil. De la majoria de periodistes o escriptors no queden massa pàgines que vencin el temps. De la majoria de músics no queden pentagrames. De la majoria de pintors no queden ni notes a peu de pàgina a la història de l’art. De la majoria d’arquitectes no queden edificis que s’incloguin en els catàlegs de patrimoni a conservar. Deixar llegat és difícil, però les societats ens definim pel llegat dels que ens han precedit.
Em va agradar molt anar a veure el documental d’Antoni Verdaguer sobre Manuel Royes. I em va agradar, és clar, per tornar a veure gent que feia temps que no veia i poder saludar el mateix Manuel Royes. Com que la política local s’ha tornat tan caïnita, no hi havia un públic tan plural com la figura de Royes mereix. És un símptoma de com de poc generosa s’ha tornat la política local. Tot i així, sempre hi ha excepcions. El reportatge de Verdaguer rescata una conversa amb Royes combinada amb algunes intervencions de persones importants en la seva trajectòria.
Més enllà de poder recuperar Royes esbossant un cert relat de la seva llarga trajectòria política, darrera de la seva figura com a alcalde hi ha un llegat innegable. Un llegat diferencial: la transformació completa d’una ciutat molt malmesa per la crisi del tèxtil i un urbanisme heretat més marcat per l’especulació que per la planificació. Royes va deixar les bases de la ciutat que avui ens permeten una certa dignitat compartida. No ho va fer sol, però ell ho representa. La dignificació dels barris, la reconversió de les antigues fàbriques en àrees de millora urbana, la ciutat universitària, la peonalització del centre i els seus espais més emblemàtics, el soterrament de les vies del tren, la preservació del patrimoni històric i el gran llegat que suposa el parc de Vallparadís. La història és molt més complexa que tot això, ja ho sé, però aquí hi ha un llegat que ni el sectarisme més espuri podrà soterrar. Igual que no ho faran amb Toni Farrés a Sabadell ni amb Pasqual Maragall a Barcelona.
Avui la política local ha canviat però no hauria de perdre un cert sentit de llegat. La majoria de reunions i de polèmiques que ocupen el temps dels nostres polítics no tenen cap recorregut en la memòria col·lectiva. Cap. Quin llegat construiran? Si creuen que deixaran per a la història les malvolences mediocres s’equivoquen. Les petites travetes, no les recordaran ni ells. Però, en canvi, poder mirar enrere i recordar alguna cosa digna de ser recordada és molt important. I si saben del cert que es recordaran molt poques coses potser que s’hi focalitzin i deixin de perdre el temps en politiqueria menor. El pas del temps només farà que les coses que en directe ja són ridícules amb el temps es vegin com a mesquinesa a granel.
Focalitzar-se en les poques coses importants, aquelles que poden tenir una influència positiva general, és el millor full de ruta per deixar un cert llegat. Distingir entre oportunitats i ocurrències, distingir entre molèsties i problemes, no confondre categories i anècdotes. La política local necessita més sentit del llegat, menys rebequeries menors. Al començament d’aquest mandat van fer una programa de cent cinquanta accions. Els passarà el mandat i si no vigilen només quedarà soroll però res digne de llegat.
Tenir pocs objectius rellevants, i si pot ser compartits, és molt important per a les nostres vides professionals, per a les empreses, per a les entitats i també per a les ciutats. Poques coses que facin palanca per deixar les coses una mica millor de com les hem trobat.
