Ignasi Cusidó Simón va ser distingit aquest dimecres per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa amb el Premi Cambra al Lideratge Empresarial. L’entitat va voler reconèixer la seva trajectòria professional al capdavant de l’empresa d’il·luminació tècnica Lamp, que va fundar l’any 1972 a Terrassa, però també el seu vessant social i ciutadana com a impulsor del Consell de la Formació Professional de Terrassa i la seva etapa com a president de la Fundació Antiga Caixa Terrassa, entre altres.
Què suposa per vostè rebre aquest premi? Primer de tot, una sorpresa, perquè no l’esperava. I segon, una gran satisfacció. La Cambra sempre m’ha tingut en massa atencions i aquest és un exemple més.
Com recorda els inicis de Lamp? L’avi va començar en el món de l’electricitat a principis del segle passat i al cap d’un temps va obrir una botiga de material elèctric al carrer Cremat. El pare va assumir la responsabilitat del negoci després de la guerra i li va donar un impuls important, però va morir en un accident i vam continuar la mare i els germans. El negoci va fer fallida, però més endavant, jo el vaig reprendre amb botiga i començant a comercialitzar fins a fundar Lamp el 1972.
Què ha fet possible l’evolució i creixement tan important que ha experimentat l’empresa, que és actualment un gran referent en l’àmbit de la il·luminació tècnica? Vaig començar pràcticament sol, però de mica en mica vam anar creixent. No hem tingut mai l’aspiració de ser una gran empresa, ha estat un procés molt orgànic. Dia a dia hem anat fent les coses tan bé com hem sabut, mirant d’aprofitar totes les oportunitats i corrent els riscos de buscar mercats nous cap a l’exterior. No ha estat cosa d’un dia per l’altre. Ha estat un procés de gairebé 50 anys. Sempre des de la prudència empresarial.
L’any 2016 Lamp es va integrar al grup holandès Nordeon, però segueix dirigida per la família Cusidó. Sí. Ens vam adonar que necessitàvem sinergies amb altres companyies per mantenir la competitivitat i un rol d’un cert lideratge. Vam tenir l’oportunitat de sumar amb aquest grup i la veritat és que ens han donat independència total per continuar fent les coses com sempre però ajudant-nos a ser una mica més professionals.
En quin punt es troba ara l’empresa i quins reptes se li presenten? Estem en un moment d’inestabilitat i les empreses estan en una lluita constant. Un dels reptes més importants és trobar l’equilibri entre el creixement i la rendibilitat per poder-se anar mantenint. Tecnològicament s’ha d’anar evolucionant constantment. S’ha d’estar sempre el dia per poder ser competitiu.
Més enllà de Lamp, vostè va destacar també per ser un dels impulsors del Consell de l’FP de Terrassa. Què n’opina de la formació professional actual? El món empresarial s’hi ha de vincular molt més. Si volem que l’FP s’adapti a les necessitats actuals de l’empresa i als canvis que aniran venint, el teixit econòmic hi ha de participar molt més, tant en l’elaboració dels currículums com amb l’FP Dual. Això sí, cal donar més incentius a les petites i mitjanes empreses perquè tinguin els recursos suficients per poder-s’hi vincular. Penso que cal recuperar la figura de l’antic aprenent, actualitzant-la als temps actuals i combinant estudis i feina. L’administració ha de buscar la fórmula per donar realment suport a aquesta figura, de forma que no sigui una càrrega per a l’empresa sinó una ajuda.
En recollir el premi de la Cambra, va fer especial èmfasi al vessant social d’empreses i empresaris. Sí. Hi ha moltes entitats i fundacions esportives, culturals, socials i ciutadanes en què el món empresarial està molt involucrat i crec que cal valorar-ho. Els empresaris hi són de manera altruista, però assumint responsabilitats i això és interessant perquè l’empresari hi aporta pragmatisme, el seu bagatge, transmet els valors de lideratge…
Vostè ha format part de diverses entitats i va presidir durant sis anys la Fundació Antiga Caixa Terrassa. Què se n’ha endut d’aquella etapa? Va ser un repte important perquè la fundació estava acostumada a tenir el suport financer de la Caixa i va haver de passar a ser autosuficient, però van ser sis anys molt apassionats. Per mi va ser un gran honor poder participar dels primers anys de la nova etapa. Em sento molt orgullós i satisfet de la feina que vam fer tots plegats i de la recompensa i estimació que he rebut de tot el personal.
