Ignasi Puig, degà del col·legi d’advocats de Terrassa
“A casa vaig viure al voltant de lleis, de normes i de judicis i, de ben petit ja m’agradaven les pel·lícules de judicis i de jurats”, explica. De fet, forma part la tercera generació familiar que es dedica a l’advocacia i assegura que és “una passió exercir la defensa de les persones”.
Admet que és una professió que “no deixa mai de sorprendre’t”, ja que “no hi ha dos casos iguals i la situació sempre és diferent i les normes evolucionen” i, en aquest sentit una de les decepcions que ha tingut és “la sentència del Tribunal Suprem” respecte als condemnats pel procés.
Fa sis anys i mig que és el degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa. “És una oportunitat de presidir una institució que m’ha omplert i on he après molt”, i que li ha permès conèixer a moltes persones i “ajudar que el món de l’advocacia avanci”.
Va ser dotze anys regidor de l’Ajuntament per Convergència i Unió. “Vaig fer moltes amistats i, malgrat les diferències ideològiques, al davant et trobaves un amic”, cosa que ara no detecta. “Ara no sé si és possible i veig una crispació anòmala en la política i la política és diàleg”, apunta.
Li agrada molt la història antiga, i la que li interessa molt actualment és “la societat ibera”. És un aficionat al hockey i el segueix, i va jugar al primer equip del CD Terrassa, el seu club de sempre.
Té una biblioteca de 5.000 volums. “Si la feina em deixa, m’agrada perdre’m per les estanteries”. “Havia estat un comprador compulsiu de petites biblioteques”, assegura.
