German Palacín, president de la Delegació del Vallés del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
La Unió Europea ja ha decidit com afrontar la recuperació dels efectes de la pandèmia i tant el Marc Financer Plurianual 2021-2027 com el Pla Europeu de Recuperació (Next Generation EU)
Aquest pla, contempla ajuts i reforços per a projectes amb un alt component tecnològic: l’impuls a l’energia verda, la Indústria 4.0, la digitalització de les empreses, l’aposta per l’economia circular i la recuperació de materials…
En tots, l’enginyeria, la tecnologia i les millores tecnològiques hi tenen una presència i un protagonisme medul·lar. Europa ens indica que situar de nou la indústria al centre de la recuperació econòmica assegurarà resiliència i progrés al conjunt de la societat.
Però per tirar endavant aquests projectes tecnològics, a les empreses els caldran professionals ben preparats, amb coneixements i competències posades al dia.
Professionals als qui com a societat hem dedicat temps i recursos per formar-los, però … a qui els proposem ben poca cosa, tant en els salaris que els oferim com en el reconeixement social que els donem.
I aquest és -desgraciadament- un tema estructural al nostre país: hi ha un baix reconeixement de la societat als professionals que li aporten més valor. Ho hem vist -i s’ha posat dramàticament de manifest en els darrers anys- en el cas dels professionals sanitaris. Però també en el dels enginyers…
A Catalunya, el salari mitjà d’un enginyer o enginyera és un 20% inferior al de França, o un 33% menys que a Alemanya, segons les dades que vam recollir en la primera edició de l’Observatori de l’Enginyeria a Catalunya.
Malauradament, aquestes xifres no s’estan corregint. I encara més: les diferències són molt més rellevants si parlem de les retribucions entre els més joves i el projectes que els oferim, quan tot just comencen les seves trajectòries professionals.
Cal aturar aquesta tendència. No ens podem permetre el luxe de seguir sent un país “low cost”, com afirmava en un article de fa uns mesos l’enginyer i escriptor Xavier Roig.
Una part important de l’esforç formatiu que realitza en la nostra societat als nostres joves, dotant-los de un gran talent, és aprofitada per d’altres països, a l’haver de marxar a l’estranger una part importants dels recents titulats per una inacceptable incapacitat d’oferir-los projectes professionals interessants i que estiguin reconeguts.
Ara és el moment d’aprofitar aquests ajuts i de donar suport a la nova indústria, als sectors industrials que han estat el pilar de l’economia catalana cada vegada que, des de mitjans del segle XIX, hem fet un pas sòlid endavant. I també és moment de donar reconeixement a tots aquells professionals que son necessaris per a la recuperació del sector.
És el moment d’adoptar una forta cultura on innovar i desplegar tecnologia estigui prestigiat i reconegut, encoratjant als nostres joves a ser part i a contribuir des d’aquí a un millor futur. Ens ho devem. Els hi devem.
