Domingo Barrero, graduat social i escriptor
Treballa de Graduat Social “des de fa quaranta anys” i escriure li serveix per “desinhibir-me una mica” de tot el que viu en la seva professió. La seva última obra, “L’inici, el carrer Cremat”, vol que sigui l’inici d’una sèrie de “llocs mítics” de Terrassa. “A través d’una trama fictícia, explico el que era la Terrassa de 1450”, explica, i assegura que “m’agrada que el lector que llegeix el meu llibre, se senti dins del llibre”.
Li agrada ser específic i que el lector es faci una idea del que descriu, sempre amb detall.
Li interessa molt la història, també i pel seu cap van circulant idees de pròxims llibres relacionats amb coses que han passat a la ciutat, com les riuades, o centrats en edificis com la Masia Freixa. Ara, es considera “massa vell” per dedicar-se a la història.
Creu que la ciutadania “no coneix molt la història de Terrassa” i afegeix que “és fonamental, perquè ens ensenya el que va passar, i ens ensenya el que no hauria de tornar a passar”. No té cap període preferit de la història. “Tots tenen les seves connotacions”. La seva producció literària és àmplia i també té escrits ambientats en l’Oest americà, o romàntics. Ha sigut entrenador de futbol femení i assegura que no el sorprèn l’auge d’aquest esport. “He escoltat moltes barbaritats i he hagut de comptar fins a deu”, lamenta.
És navarrès d’origen, però va viure molts anys a Cadis. És secretari de la Coordinadora d’Entitats Andaluses de Terrassa. “Em vaig casar amb una dona” d’aquella terra, explica.
