El periodista i historiador Vicenç Lozano ha escrit sobre interrogants, controvèrsies i altres aspectes del que es cou al Vaticà. Ahir va presentar el seu llibre, que va sortir a la venda el passat mes de febrer i que ja porta set edicions, en un acte organitzat per la Llibreria Cinta.
Què hi trobarà el lector en aquest llibre? Una anàlisi de què és el poder a l’estat més petit del món que, tot i ser tan petit, té un poder excepcional, que supera els 1.200 milions de catòlics que hi ha arreu del món. I és un estat que ha tingut una importància geopolítica gran, en conflictes internacionals i un paper clau en la destrucció del comunisme, sobretot en la gestió secreta que va fer el Papa Joan Pau II, amb un pacte amb el líder Lech Walesa i el president dels Estats Units, Ronald Reagan.
Hi ha més coses? També les intrigues i escàndols dels tres últims pontificats, una entrevista sorprenent amb el primer metge que va veure el cadàver de Joan Pau I, el Papa que va durar 33 dies al pontificat, i el descobriment de coses poc conegudes del Vaticà i converses amb gent important, que ja formen part dels llibres d’història i que expliquen episodis interessants i poc coneguts, i les dificultats d’un periodista de treballar a un món tan hermètic com aquest.
És molt complicat accedir a totes aquestes històries? Sí, jo estava acostumat a treballar en eleccions i en activitats i institucions i al Vaticà em trobo amb un mur infranquejable, on el periodista és considerat un enemic i que pot treure a la llum coses que no volen que surtin. Durant molt temps va ser així. Intento franquejar aquest mur.
I com es franqueja aquest mur? Ho intentes a còpia de fer-me una xarxa de confidents i de fonts informatives, que van des de la gent més senzilla com jardiners o persones de la Guàrdia Suïssa, fins a cardenals o gent important de la Cúria Vaticana.
Aporta testimonis de persones molt conegudes. Intento que siguin els protagonistes els que parlin, com la Paloma Gómez Borrero, que em va ajudar molt a franquejar aquest mur i a aconseguir contactes al Vaticà. I també tinc una el que va ser set vegades primer ministre, Giulio Andreotti, que em revela com van possibilitar que guanyés un Papa polonès, com Karol Wojtyła. Són episodis que formen part de la meva vida professional i intento, tornar el privilegi de conèixer, a la gent que, treballant a una televisió pública, són els que m’han pagat el sou durant tots aquests anys, fins que a principis de l’any 2020 em vaig jubilar.
Què els hi diria als que esperen trobar intrigues com en el món del cinema? Hi ha gent que ha llegit el llibre i em diu que va llegir “El Codi Da vinci” i es va quedar impressionat, però llegint el meu llibre encara s’impressionen més perquè veuen que és veritat. Hi ha moltes llegendes, molts rumors i moltes històries al voltant del Vaticà i s’han fet moltes pel·lícules i sèries sobre això. Sempre dic que, més que en qualsevol lloc, al Vaticà la realitat supera a la ficció.
Va estar 35 anys de corresponsal a Roma. És una etapa que el deu haver marcat molt perquè són molts anys a la vida professional d’algú. He estat treballant molts anys a la secció d’Internacional de TV3 al costat de grans amics i professionals i he après molt d’ells, i m’han ensenyat i jo he intentat transmetre als més joves el que coneixia de l’ofici. També he estat en altres conflictes internacionals, com la Guerra dels Balcans i altres, però la meva especialització ha estat Itàlia i el Vaticà.
En aquest llibre hi ha hagut alguna història o secret que no ha explicat per no perjudicar a algú o perquè no tenia proves? Aquest llibre té 500 pàgines i tothom em diu que es llegeix bé i que enganxa. Jo l’he intentat escriure com una novel·la, sense que hi hagi una coma de ficció, però és un llibre que no és una novel·la en absolut i no hi ha res de ficció. Evidentment, es podrien haver escrit deu llibres més sobre històries vaticanes, però, com a periodista sempre intento aplicar el màxim rigor, la màxima objectivitat possible i la màxima honestedat possible a l’hora d’explicar les coses. Hi ha molts fets que puc conèixer, però no els tinc corroborats i, per tant, no han entrat en el llibre i no em veig capaç d’explicar-los perquè no forma part de l’ètica periodística. En els fets que he obviat, hi ha algunes coses que poden ser interessants i el dia que els pugui corroborar, ho podré explicar.
Per exemple? Hi ha molts fets, per exemple, relacionats amb els casos d’escàndols econòmics, derivats de l’actuació de la banca vaticana o casos de pederàstia o abusos als convents de monges, de poder i sexuals, que conec, però que em falta encara corroborar moltes coses. Explico fins on jo sé i on puc explicar.
En 35 anys haurà fet moltes amistats. Sí. Al Vaticà he conegut la millor gent del món i són més que fonts informatives, són amistats. Però al mateix temps he conegut gent que no és la millor del món i que viu amb una certa hipocresia i que intenta viure amb els seus privilegis.
