“Ser vell és problemàtic”. Són paraules de Rafael Casals, president de l’Associació de la Gent Gran del Parc de Sant Jordi i membre de la Federació d’Associacions de la Gent Gran. Juntament amb metges, assistents socials, hospitals, administracions públiques i sindicats treballen per dissenyar un protocol que aclareixi com actuar davant d’un possible cas de maltractament. “No tenim eines per detectar i prevenir maltractaments. No sabem quan cal avisar als serveis socials”, assenyala Casals, que destaca la paradoxa que “la gent gran amb la qual nosaltres tractem i convivim és la que no pateix, en principi, aquesta mena de problemes. Els que els pateixen no venen. Estan tancats a casa. I aquí nosaltres no hi podem fer res”, assegura.
Ahir es va commemorar el Dia mundial de presa de consciència de l’abús i maltractament envers les persones grans. La Taula contra els Maltractaments a les persones grans de Terrassa, formada l’octubre del 2019 per diferents serveis de l’Ajuntament, serveis públic i entitats de tota mena, va elaborar un manifest on es denuncia que “s’estima que 1 de cada 10 persones grans pateix maltractament, i aquesta xifra està subestimada, perquè tan sols es notifica 1 de cada 24 casos”.
Aquesta mena d’abusos poden presentar-se sota múltiples formes: físics, psicològics i sexuals, així com també en formes menys visibles, com l’explotació financera, la negligència o l’abandonament. I la pandèmia de la Covid els ha agreujat. S’espera que a finals d’any s’hagi dissenyat ja un protocol d’actuació.
Casals insisteix que ens trobem davant d’una realitat tant invisible com invisibilitzada. I en recorda algun cas que ha viscut en primera persona. “No fa massa, ens va venir una senyora que feia poc que se n’havia anat a viure amb la filla. Ens deia que no li volia donar de menjar. És un tema delicat. De vegades et trobes amb situacions semblants, parles amb els familiars i veus que les coses no són el què et pensaves. És un tema complicat. Ser vell és problemàtic”, conclou. De totes maneres, està convençut que quan existeixi el protocol, tots els actors implicats en l’assistència a la gent gran tindran un full de ruta que els ajudarà a prevenir aquesta mena d’abusos i maltractaments.
Xifres demolidores
Les dones són doblement vulnerables: per l’edat i pel gènere. Durant l’any 2000, el Servei d’informació i Atenció a les Dones (SIAD) de Terrassa va atendre 43 dones de més de 65 anys sobre un total de 1.020 dones. Catorze d’elles estaven en situació de violència masclista. Segons l’Institut Català de la Dona (ICD), el 20% dels feminicidis comesos a Catalunya des del 2012 han estat a dones grans. En el 51% dels casos, l’assassí era la parella, en el 21% el fill, en el 14% l’exparella i en el 7% el gendre.
S’entén per maltractament vers les persones grans tots els comportaments que, ja sigui per acció o omissió, de forma intencionada o no, fan mal a aquestes persones, les posen en perill o els resten drets. L’Organització Mundial de la Salut impulsa aquest dia mundial per fer visible una realitat que es dona arreu del món i que sovint no es denuncia. En molts casos, les persones maltractadores són justament les que haurien de tenir cura de les persones grans i les víctimes no acostumen a explicar que estan vivint aquestes situacions. La Diputació de Barcelona estima que es denuncia només un de cada 24 casos.
L’Organització Mundial de la Salut estima que 1 de cada 10 persones grans pateix maltractaments, tot i que només se’n notifica 1 de cada 24 casos. La Taula contra el Maltractament de la Gent Gran va presentar fa dos anys una guia local per fer front a aquesta mena de maltractaments. Segueixen treballant per a detectar-ne casos i també per a sensibilitzar la ciutadania.
