TONI NOGUÉS, JUBILAT I JUGADOR DE HOCKEY
Amb 76 anys, encara juga a la Tercera Divisió de hockey i ara procura perquè “la gent gran no plegui perquè quan juguen amb gent jove, ho deixen”. Per això, ha presentat a la Federació Catalana la possibilitat que estableixi una nova categoria per a gent gran. Va ser olímpic a Tòquio’64, Mèxic’68 i Munic’72 i va guanyar amb el CD Terrassa la històrica Lliga de l’any 1976.
Va iniciar-se a l’hoquei patins, amb l’Epic, que tenia la pista al carrer a on vivia. La seva mare era portera de hockey, al CD Terrassa i, als anys seixanta, va canviar d’esport. “Estic jubilat, però hi he sortit perdent, perquè tinc més feina que abans”. I és que, a més, va en bicicleta de muntanya, fa fotografies, col·lecciona màquines de cosir i està restaurant les coses antigues del seu club, el CD Terrassa. “El meu objectiu és fer allà un museu. Em diuen que estic boig, però els bojos també fem coses”. “El valor sentimental de les coses per a mi té molta importància. Les coses s’han de valorar i estimar”, assegura, i afegeix que “la història és la història, no es pot esborrar”
No es posa cap termini per deixar de jugar. “La meva dona sap que és una guerra perduda”. Admet que el hockey d’ara no li agrada. “Ara tot és físic i no m’acaba de convèncer”. Prefereix anar als partits a fer fotos, ja que “si no, em canso de veure com corren”.
S’ha dedicat professionalment a “fer cuines i banys”, explica i afirma que “he gaudit molt” fent aquesta feina. Diu que “vaig trigar massa a jubilar-me” i l’avantatge d’ara és que “puc triar” què fer.
