Salvador Cardús i Ros
En un context col·lectivament depressiu com l’actual que afavoreix l’amplificació de les males notícies, saber que finalment els Bellots II (calen les xifres romanes?) s’urbanitzarà per donar cabuda a noves empreses…
I crear, segons les previsions, 4 mil llocs de treball directes, els terrassencs hauríem d’haver sortit al carrer a celebrar-ho.
Terrassa, a més de la llarga tradició i cultura industrials, té dos avantatges competitius que li haurien de permetre situar-se en una fortíssima posició de futur. D’una banda, al terme municipal hi ha terreny disponible per posar-hi naus industrials de grans dimensions, vinculades a la logística, que és el que té futur. No haver estat prou diligents a tenir a punt aquests polígons fa anys que ja ens va fer perdre algunes grans oportunitats com era una gran planta de Coca-Cola per al sud d’Europa o els magatzems de distribució de Mercadona que finalment van anar a parar a Sant Sadurní d’Anoia.
L’altre avantatge és la situació en el territori, just en un encreuament estratègic de la xarxa de comunicacions. També en això anem tard. A la C-58, tot i les millores recents, cada matí hi ha cues en direcció a Barcelona que, si abans començaven a l’alçada de la riera de les Arenes, ara s’han traslladat a la de Sant Quirze i, sobretot, als enllaços amb l’AP-7. Però, sobretot, tenim la nostra autovia de la vergonya, la B-40 o Quart Cinturó, de la qual ja he proposat que, quan s’acabi, algú en faci la història per tal que les futures generacions es facin càrrec de la incapacitat que van tenir les administracions d’aquí i d’allà per fer una carretera de pocs quilòmetres.
Terreny disponible i comunicacions àgils, doncs, poden facilitar la prosperitat actualment tan minvada a Terrassa. I si, com diu el govern local, s’espavila per formar adequadament el personal que necessitaran aquestes noves instal·lacions, llavors el futur pinta molt bé. Lògicament, caldria pensar en els serveis que necessitarà aquest nou espai i les quatre mil persones que s’hi mouran. I aquí també s’hauria de fer una aposta innovadora i exemplar. Entre més: facilitar transport públic d’entrada per limitar el privat; situar-hi una llar d’infants per facilitar la conciliació entre feina i família; afavorir uns horaris de treball d’acord amb criteris saludables… Tant de bo els Bellots II esdevingués un espai de treball exemplar per a la resta de Terrassa i el país. Ara hi ha l’oportunitat de fer-ho possible.
Tanmateix, els Bellots II també ens posa davant de les contradiccions de tot canvi social i de progrés. Si, com sembla, els principals candidats a ocupar aquests espais són empreses vinculades al comerç en línia, és obvi que això obliga a revisar l’encaix entre aquest model de creixement i la protecció del comerç local i de proximitat. No dic que siguin incompatibles, però en tot cas, sense ingenuïtats ni enganys, cal assegurar que col·laborin entre ells. Els Bellots II podria estar ben servit pel comerç local per atendre bé la seva gent que treballarà, posem per cas, en restauració o potser en un establiment sanitari. I no cal dir que la riquesa que aportaran a la ciutat els nous llocs de treball ha de beneficiar el comerç local. Tot és qüestió de previsió, d’innovació, de planificació… En definitiva, de pensar en gran i no quedar-se només en l’autosatisfacció d’un creixement, en bona part caigut del cel, i que se’ns podria girar en contra. Els Bellots II és una gran oportunitat per demostrar la potència de la ciutat. Fem-la grossa, i siguem exemplars.
