Dimarts 15 de juny farà dos anys de la tornada de Jordi Ballart a l’alcaldia de Terrassa amb un nou projecte polític, Tot per Terrassa, que va guanyar les eleccions per sorpresa i va posar fi a 40 anys de governs socialistes. 24 mesos i una pandèmia després, Ballart posa l’accent en la recuperació econòmica i mira a Ada Colau. Vol una aliança amb la capital per a captar noves inversions “que no troben espai a una Barcelona saturada”.
Alberto Tallón
Com encaixarà la nova realitat econòmica post pandèmia la Terrassa de 2022? La ciutat està preparada i l’Ajuntament també, amb un paquet d’ajuts als sectors més afectats que ajudaran que sortim millor entre tots d’aquesta pandèmia. El 2022 Terrassa serà una ciutat diferent de la pre pandèmia. Hi ha canvis com el consum de proximitat que es quedaran i la gent te moltes ganes de relacionar-se, de fer activitats. Hi ha preocupació per les incerteses, però les dades de l’atur ens donen una certa esperança que la situació no serà tant greu com temíem.
Els municipis no podem ser la ventafocs del sistema. Volem més recursos i competències, com les residències de gent gran
El darrer informe del IGOP situa Terrassa com a una ciutat infrafinançada i, en conseqüència, amb menys inversió pública. La pandèmia ha posat els municipis al centre de l’acció política. Hem assumit competències que no ens tocaven i ha quedat clar que no podem ser la ventafocs del sistema. Rebem la pressió de la ciutadania, comprovem les desigualtats a peu de carrer i no tenim els recursos. Ha arribat el moment d’alçar la veu per reivindicar el paper que temin en la governança democràtica. No és una qüestió només de recursos, necessitem que ens transfereixin més competències.
Quines? Per exemple, les residències de la gent gran. Sóc partidari d’una gestió compartida o exclusiva, amb recursos, que ens permeti controlar, inspeccionar i saber que està passant dins els centres. Durant la pandèmia van ser els ajuntaments els que van mantenir contacte permanent amb les residències, quan la titular era la Generalitat.
A final d’any la policia de barri de tota la vida tornarà als carrers de la ciutat
Terrassa presumeix de ser la tercera ciutat de Catalunya en població. Què pensa fer l’alcalde perquè exerceixi el lideratge en tots els àmbits, també l’econòmic? Terrassa és la segona gran conurbació urbana i ha de jugar a totes les lligues, No només a l’Arc Metropolità. Tinc una entrevista pendent amb l’alcaldessa Ada Colau i li proposaré una relació preferencial per teixir oportunitats. Tenim espais, naus i locals comercials buits i a Barcelona no hi cap tot. Hem d’arribar a un acord, perquè l’activitat econòmica que no hi cap a Barcelona ha de venir a Terrassa. Hem d’aconseguir operacions efectives. Empreses i llocs de treball, perquè Terrassa està preparada.
Ara, l’Agenda Urbana ha de dibuixar la Terrassa de 2030. S’ha obert a la participació ciutadana però, quina Terrassa imagina l’alcalde?
Imagino una ciutat de avantguarda, una smart city. El vehicle autònom serà una realitat aviat. Vull també una ciutat sense desigualtats ni injustícies, una Terrassa inclusiva, que tinguis l’origen que tinguis, visquis al barri on visquis, tinguis els mateixos drets i oportunitats, la mateixa qualitat de vida. No voldria una ciutat amb espais on passen les coses rellevants i altres invisibles. Més enllà dels grans debats, al final la gent el que vol a una ciutat és viure bé i amb uns mínims garantits.
Alberto Tallón
Tot i la pandèmia, els veïns han alçat la veu. A barris com Ca n’Anglada o La Maurina la inseguretat preocupa i molt. Què farà per millorar la sensació de seguretat? Els índex de delinqüència estan per sota de la mitjana de Catalunya. Altra cosa és la sensació d’inseguretat i hem de posar-ho solució. Acabarem el mandat amb 255 places de policia. Serà el mandat en què s’hauran creat més places en els darrers anys. La idea és que a final d’any, a tot tardar al gener, torni la policia de barri clàssica de tota la vida als barris. La gent ho demana i per combatre la sensació d’inseguretat no val patrullar el cotxe. Hi ha d’haver referents policials, que els veïns i els comerciants coneixen pel nom. Era una promesa electoral que es complirà.
Les rieres eren el gran projecte de mandat, però en dos anys només s’ha contractat un tècnic. Una part de l’objectiu s’ha complert. Tenim una regidora i un equip de rieres. Està clar que no podrem cobrir-les en dos dies, però volem acabar el mandat tenint clar els projectes de la riera de Palau i de Les Arenes. En la primera serà possible cobrir per trams i començarem pel Poble Nou. A la riera de Les Arenes li donarem un tractament innovador, cobrint uns trams, naturalitzant uns altres i incorporant activitat ciutadana. A final de mandat hem de tenir els projectes fets.
Els veïns també han portat al ple el problema de les ocupacions incíviques. Hi ha comunitats desesperades.
Amb aquest fenomen necessitem que les lleis canviïn perquè els ajuntaments puguem fer desnonaments administratius en casos de les ocupacions delinqüencials, que provoquen problemes de convivència, de seguretat amb els veïns. Demanem la implicació dels Mossos, dels jutges i dels propietaris, la majoria bancs i fons voltó, Ja estem fent desnonaments administratius i ha de quedar clar, per evitar l’efecte crida, que aquesta és una ciutat que no tolera les okupacions de delinqüents.
TxT ha d’anar més enllà d’una persona. El meu somni és muntar un restaurant i no estaré sempre
Parlem de política. Com l’afecta el comentari que hi ha un govern de TxT a les xarxes socials i un d’ERC executiu? Al govern hi treballem tots, sense distinció. Som un equip cohesionat i col·legiat. Ja he dit que la meva voluntat és continuar, tornar-me a presentar. Ara afegeixo que ens agradaria treure el 2022 un resultat millor i que si tornem a guanyar ho farem amb la mà estesa als socis i a altres forces polítiques.
Alberto Tallón
Per això caldrà reconduir la crispació. Està disposat a fer gestos per recuperar la relació amb el PSC? El 2019, la victòria de Tot per Terrassa va ser inèdit i va provocar una sotragada forta a la política i a la vida municipal. El PSC ha d’entendre que és a l’oposició i nosaltres que tenim un paper institucional. Reconec que ens podíem haver estalviat alguns episodis. Personalment, estic en disposició de donar passos per reconduir la situació i ja he parlat amb Alfredo Vega.
TxT és un projecte molt personal i personalista. Per quant temps amb Jordi Ballart al capdavant? TxT és una iniciativa col·lectiva, que augmenta en militància i es consolida com a projecte polític. Ha arribat per quedar-se. No és un partit conjuntural ni respon a una renúncia personal. Tampoc serà una franquícia, tot i que ens arriben propostes. Vull deixar clar que també ha d’anar més enllà d’una persona concreta. El meu somni és muntar un restaurant i no estaré sempre. Han de passar altres persones i altres lideratges.
LLISTAT DE COMPROMISOS
Dos anys marcats per la pandèmia han alterat l’agenda municipal i la dels compromisos electorals. Aquest llistat recull una mostra dels que s’han executat des de l’estiu de 2019, els que estan en tràmit i els que resten pendents.
Cobertura de les rieres (en procés)
És un compromís electoral de TxT i un dels més populars i esperats per la ciutadania. A final de mandat, el partit és compromet a tenir tancats els projectes per la coberturta parcial de la riera del Palau i la de Les Arenes.
Pla Director de Comerç (pendent)
Ha de ser el full de ruta municipal per reactivar un dels sectors més castigats per la pandèmia. És un compromís i encara no s’ha materialitzat.
Policia de Barri (en procés)
És una promesa electoral. A principi de mandat es van implantar els agents de districte (via telefònica). Abans de final d’any, amb l’arribada de nous agents, es recuperarà la policia de barri tradicional amb patrullatges a peu.
Vianalització (en procés)
El projecte de vianalització és reprén després de la pandèmia amb la supressió del trànsit, aquest mes de juliol, al nous carrers del centre de la ciutat.
Finestra única per a la gent gran (fet)
El dia 15 d’octubre de 2020 es va posar en marxa, al carrer Sant Leopold, 33, l’Oficina d’Informació a la Gent Gran, per atendre consultes de persones de més de 65 anys.
Nou model de gestió del CAAD (en procés)
El Centre d’Atenció d’Animals Domèstics (CAAD) ja no depend d’Eco Equip. És el primer pas per un canvi de model de gestió per ser un centre de transició a l’acollida i lliure de gàbies.
Projecte pel Portal de Sant Roc (pendent)
El projecte per a la clausura o reconversió del pàrquing del Portal de Sant Roc i la reurbantizació de la superficie continua pendent. Ara d’un estudi sobre la impantació d’un servei de transport urbà de darrera milla amb vehicles sostenibles.
Oficina de prestacions econòmiques (fet)
Aquest maig ha entrat en funcionament la oficina virtual per a la tramitació dels ajuts econòmics.
Convertir les carreteres de Rellinars i de Martorell en un passeig (pendent)
És un dels projectes urbanístics que han quedat al calaix la primera meitat del mandat.
Modernització i descentralització de l’administració municipal (en procés)
El projecte és un compromís de mandat i ha arrencat amb una auditoria de l’administració i el pressupost. El procés culminarà amb la modernització de la maquinària municipal i la seva descentralització.
Reforma de l’Estadi Olímpic (en procés)
A l’agost comencen les obres de renovació de l’Estadi Olímpic i la renovació de la gespa de cara al Mundial Femení de Hockey de 2022.
Nou aparcament per a bicicletes (fet)
A l’Estació del Nord dels Ferrocarrils de la Generalitat. Te capacitat per a 50 bicis i 10 patinets i funciona amb un sistema de registre i control d’accés. Era una de les reivindicacions dels col·lectius ciclistes de la ciutat.
