Joan Roma i Cunill
Durant anys, molts anys, batallem per controlar l’extensió de la “processionària del pi” (“theomatopoea pityocampa”).
S’alimenta de les fulles del pi, fins a deixar-lo convertit en un esquelet. No l’arriba a matar, però sí a afeblir-lo com per rellentir el seu creixement i desenvolupament, a banda de suposar un greu perill per a persones i animals, afectats per al·lèrgies. Les diminutes pues que desprenen poden convertir un passeig pel bosc en un autèntic suplici per a totes les zones del cos, on hagin caigut.
Les zones forestals afectades han de ser tractades amb diversos mètodes, tots ells efectius, si bé quan l’extensió és molt gran no queda altre remei que les fumigacions amb helicòpters o avionetes.
El producte utilitzat actualment el”bacillus thuringiensis”, s’ha mostrat molt efectiu i selectiu, però exigeix aplicacions cada quatre o cinc anys, si volem mantenir a ratlla aquesta eruga. Ara mateix, s’han de fer previsions per fumigar de nou algunes zones de les comarques del Berguedà, Solsonès, Ripollès i Osona.
Però, si no en teníem prou amb aquesta plaga, ens n’ha arribat una altra de terres tan llunyanes com Àsia, via un carregament arribat a Alemanya. En aquest cas, es tracta d’un insecte que ataca el boix. El seu nom és “cydalima perspectalis” i en estat de larva s’alimenta de les fulles del boix fins a deixar-lo sec. Pot tornar a rebrotar, però si l’atac continua en altres temporades el pot arribar a matar.
Les mates de boix són molt habituals en tots els nostres boscos, i poden arribar a tenir dimensions importants, amb el pas dels anys, convertint-se en un material valuós per fer-lo servir com a element bàsic per fabricar fitxes d’escacs i dames, culleres o un llarg llistat d’elements de decoració.
Doncs bé, en tan sols dos anys, aquesta eruga ha sembrat la desolació a tota la franja boscosa catalana que va des de la frontera fins a terres aragoneses. Aquest passat cap de setmana, he tingut ocasió de veure sobre el terreny els efectes causats, molt de prop. De fet cada dia, anant d’un cantó a un altre en cotxe, ja podem veure multitud de boixos secs que indiquen l’enorme grau d’afectació, però veure’ls de prop fa un efecte encara més colpidor.
I és que encara hi ha larves, embolcallades en uns fils de seda que teixeixen abans de baixar cap al terra i convertir-se en papallones.
Això passarà dintre de deu o quinze dies. A meitat de juny es produeix el primer vol de la generació d’adults, i en podrem veure desenes de milers durant les nits.
Pel fet de ser una nova plaga no tenim depredadors naturals que se n’alimentin, de manera que tenen una vida massa tranquil·la, la qual cosa els permet la reproducció i multiplicació. Des dels territoris afectats hem demanat actuacions generals, de manera semblant a com es fa en el cas de la processionària del pi, però, tot i tenir algun producte biològic per a casos d’afectacions en petites superfícies com jardins particulars, no n’hi ha cap per poder aplicar-lo per via de fumigacions.
I tanmateix s’ha de treballar de forma intensa i extensa per trobar-hi remei.
És desolador viatjar o caminar pel bosc i veure com milers de mates de boix s’han assecat i han perdut totes les fulles, convertint-se en una mena d’esquelets sense vida.
En la visita feta, hem comprovat la sortida de brots verds, però amb la por que seran devorats de nou, tan bon punt les papallones dipositin els ous per conformar una nova generació. Cal una actuació ràpida i contundent si no volem perdre una part important de la riquesa del nostre paisatge.
És el que hem demanat, via Parlament de Catalunya, per tal que el nou govern emprengui les accions necessàries per frenar aquesta plaga de la qual no teníem coneixement tan sols tres anys enrere.
És un dels perills de la globalització i del canvi climàtic, perquè s’ha adaptat al nostre territori amb una facilitat i rapidesa mai imaginades.
