Manel Llunell és un dels protagonistes de la nova sèrie de ficció dels dilluns a TV3, “Moebius”, un “thriller” poc ortodox que explora en deu capítols (ja n’hem vist 5) la part perversa d’un grup de joves estudiants. Tracta temes sensibles, com l’assetjament escolar, l’amistat, la crueltat i la mort. I res no és el que sembla. Aquest agost, Llunell començarà a rodar a Màlaga el seu segon llargmetratge, “un drama molt sensorial” que ell protagonitzarà. Es tracta d’”un registre nou”.
Com vas començar a interessar-te per la interpretació? Jo volia ser periodista esportiu. Però tot va començar com un joc, fent curts i anuncis. El meu pare té un cor enorme i va ser fonamental. Imagina’t que et ve un adolescent a casa i et diu que vol ser actor. Ell em va ajudar des del principi. Llavors vaig començar a estudiar i em van sortir petits papers en sèries.
Després ja va arribar “Malnazidos”, un film sobre la Guerra Civil protagonitzat per zombis que va inaugurar el darrer Festival de Sitges i s’estrena el 24 de setembre. Sí. Javier Ruiz Caldera i Alberto de Toro em van donar una oportunitat que no esperava. Poder fer un coprotagonista al costat de Miki Esparbé o Aura Garrido.
Com és el teu personatge a “Moebius”, el Natxo? És un personatge molt cap endins, molt intens, amb molta moguda al cervell. No sap gestionar el que li passa en l’àmbit familiar, escolar i social. Tot se li escapa una mica. Ell ho viu tot molt intensament, però no ho expressa. Aquest tancament que ell té dins seu ha d’acabar explotant per algun lloc.
El Natxo s’expressa més a través dels silencis i el llenguatge no verbal que a través del que diu. Això et va complicar la feina com a actor? A mi se’m fa més fàcil. Treballo sempre els meus personatges des de la mirada i des del monòleg interior. El Natxo va passant d’un pensament a l’altre. Per això diu el que diu i fa el que fa.
És curiós. Normalment és al revés. Sí. És curiós. M’hauré de dedicar a fer cinema mut (riu).
Com va anar el rodatge? Vam estar vuit setmanes rodant, a banda dels assajos. Va ser molt xulo. Rodar deu capítols en vuit setmanes és una bogeria. L’equip era meravellós. Cada dia sorties amb un somriure als llavis. Es tracta d’això.
Vau tenir problemes amb la Covid, crec. Sí. Un dels nois, el que fa de Guillem, ens va portar la Covid. Tots la vam agafar. Nou d’onze adolescents la vam passar. Això va obligar a començar rodant amb els grans i acabant amb nosaltres. Es va haver de refer tot el pla de rodatge.
Hi ha molta diferència entre rodar una pel·lícula i una sèrie? La manera de preparar el personatge és diferent. Una sèrie et permet treballar-lo amb més temps, donar-li una evolució més àmplia. En una pel·li has d’explicar-ho tot en dues hores. De totes maneres, a mi m’agrada més fer cine. Però “Moebius” ha estat un projecte espectacular. Estic molt content de la repercussió que està tenint i especialment de la feina feta.
Com va ser el treball amb la coach i els directors? He treballat bàsicament el Natxo des de mi, des de com crec que pot pensar o el que penso que pot fer.
El Natxo és el personatge més complicat que has fet? No. És un Manel que no vol parlar i que es tanca en ell mateix. Tot i que m’he entès molt bé amb ell i l’he abraçat i l’he estimat des del moment que el vaig conèixer. Era el paper que volia. Vaig lluitar per ell i me’l vaig emportar. N’he gaudit moltíssim.
Ja et coneixen pel carrer? Sí. En l’àmbit mediàtic, l’altaveu de la televisió és potentíssim. A molta gent li agrada “Moebius”. La gent valora molt que parlis amb ells.
Com portes la fama? No es pot parlar de fama, però és una part de la feina, igual que fer promoció. La porto molt bé. De moment no em molesta. Puc anar a la Rambla a fer un cafè sense problemes. Però a les xarxes sí que es nota que estan passant coses.
Has d’anar amb compte amb els espòilers. Absolutament. Ho tenim per contracte. No es pot parlar de res. Però, com diu l’Eduard Cortès, el més important és què li ha passat a l’Àlex, no qui li ha fet mal.
Quins referents trobes a la sèrie? S’ha parlat de “Por 13 razones” o “Élite”, però jo diria que és més “El desorden que dejas”.
El “bullying” és molt present a la sèrie. N’has patit? Per sort, a l’escola no, però en una extraescolar, sí. A mi no, però a alguns adolescents els han destrossat la vida. És molt important visibilitzar aquest tema tan sensible.
JORDI GARRETA I XAVIER CAPELLAS, ELS ALTRES EGARENCS DE MOEBIUS
A banda de Manel Llunell Santander (6 d’octubre del 1998), a “Moebius”, que ocupa el “prime time” dels dilluns a TV3, hi prenen part dos terrassencs més. Es tracta de Jordi Garreta, l’actor de 23 anys que interpreta en Rai, un dels joves a qui s’incrimina com a responsables de la tràgica mort de l’Àlex. El tercer terrassenc de la sèrie és l’encarregat de posar-hi la música. Es tracta de Xavier Capellas, un músic de 58 anys que disposa d’una àmplia experiència fent bandes sonores de cinema i televisió. S’escolten també peces del grup matadeperenc de rock alternatiu The Sappy’s. Els seus membres hi apareixen com a figurants.
