Isabel Marquès, advocada i síndica de greuges de terrassa
Semblava més encaminada cap al món de la pedagogia i la docència. “Érem molts joves quan ho havíem de decidir això”. Finalment, es va decantar per l’advocacia. “El meu pare era advocat” però no exercia i, a ella, els primers anys de la carrera no la van entusiasmar gaire. “Els dos primers cursos no em van agradar gaire”, recorda, però amb el pas de la carrera, “em va anar interessant saber com funciona un país, políticament o des d’un punt de vista del dret administratiu”.
Va començar treballant als jutjats de districte, amb temes de drets civils. I també va estar a alguns bufets d’advocats i, quan es va fer el Servei d’Orientació Jurídica, del Col·legi d’Advocats de Terrassa. “I aquí vaig veure que la meva vocació anava per aquí, atendre a la gent i assessorar-los”.
També va estar vinculada a l’associació ALBA, i va treballar per un projecte per a la dona a Burkina Faso, a on va anar diverses vegades. “Va ser una lliçó de vida i saber que els europeus no ho fem tot bé a l’Àfrica i anar per sobre d’altres cultures”.
L’any 2010 la van nomenar Síndica de Terrassa i l’any 2018 va iniciar el segon mandat, fins a 2023. “La gent va molt perduda i nosaltres fem un acompanyament perquè sàpiguen els seus drets”, comenta. I explica que “sobretot en temes socials, anem de la mà de l’Ajuntament”.
Fora de la feina, li agrada el teatre i llegir. “M’agrada llegir de tot”, però també llegeix molt relacionat amb el Dret, com ara l’informe de 2020 del Síndic de Catalunya. “Són més de 500 pàgines”, afirma.