Toni Poch, professor jubilat i col·leccionista
La docència no semblava entrar en els seus plans i els seus estudis s’encaminaven cap al peritatge químic. Però les malaurades riuades de l’any 1962 el van fer canviar de parer. “Estava ficat en l’escoltisme i vaig conèixer una altra realitat i vaig deixar la química de banda i vaig canviar d’orientació cap a l’ensenyament”.
“El trasbals de les riuades em va afectar moltíssim”, afegeix. I l’escoltisme va ajudar molt llavors i “poder ser útil a aquella edat”, és el que més destaca. “Va fer bona feina i vam fer de tot, de guàrdies urbans, rescatant gent o netejant morts al cementiri”. Tot això el va influir i, després d’alguna experiència com a mestre “al barri de Les Arenes”. En tornar de les milícies universitàries, va estar a una escola i, després, amb altres companys, el curs 1969-1970, van iniciar el camí de l’escola La Roda, un centre molt innovador. “Ens connectàvem amb l’escola de la República i això ens animava”, diu. Durant 40 anys va ser mestre i el que lamenta “és no recordar-me a vegades dels noms d’alguns alumnes. Els mestres aprenem també d’ells”.
Li agrada col·leccionar coses, com papers que emboliquen les taronges, revistes, fotografies d’insectes o edicions de l’obra “L’illa del tresor” de Robert Louis Stevenson. “El meu fill diu que en tinc més de cent”, apunta.
