Científics catalans i europeus s’han posat a fer una anàlisi dels castells perquè aquests siguin més segurs. El grup aplega investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona. Tech (UPC), amb el segon campus en importància a casa nostra; de la Universitat de Girona (UdG), el Centre de Recerca Matemàtica (Bellaterra), la Universitat de Lisboa i la Universitat de Warwick. L’equip ho fa en col·laboració amb la Colla Coordinadora de les Colles Castelleres de Catalunya que és la més interessada en què el seu treball de construir torres humanes sigui el més sòlid possible.
Per assolir aquest objectiu, cal entendre els factors mecànics que permeten realitzar i mantenir un castell i els motius que provoquen que aquest s’enfonsi. A partir d’aquesta informació, considerada essencial, s’ha creat un model matemàtic per alimentar un sistema virtual de caigudes amb el qual, finalment, és mapejarà la probabilitat d’impacte en cas de caiguda d’una pinya.
La pinya, la base
Els investigadors han centrat totes les mirades en la pinya del castell que és la base de la construcció anhelada. És per aquest motiu que els científics creuen que cal determinar l’àrea de la pinya necessària per evitar, en cas de caiguda, l’impacte a terra d’un casteller o d’una castellera.
Fer castells, però és molt complex i cada vegada són més les colles consolidades que es proposen nous reptes. En aquest sentit, els investigadors han dividit el projecte d’estudi en diverses fases. En la primera part s’han centrat a estudiar la construcció d’un castell i, concretament, els pilars. “Els pilars són l’estructura més simple, però contenen els elements principals que cal tenir en compte des del punt de vista mecànic”, ha explicat Marta Pellicer, responsable del projecte per part de la Universitat de Girona i investigador del grup de recerca en Equacions Diferencials, Modelització i Aplicacions.Validats aquests resultats, els científics dibuixaran una metodologia matemàtica per aplicar a castells més arriscats, de manera que es pugui estudiar l’estructura d’aquestes construccions i els seus moviments. Aquest model també ha de permetre comprendre els factors mecànics que són la clau de la realització i l’èxit del castell. També facilitarà saber com evolucionarà la construcció a partir d’una situació concreta. A més, el model analitza i simula les reaccions físiques de les persones que formen l’estructura, i pot concebre virtualment possibles escenaris alternatius. Un cop aquí, el següent pas serà validar i calibrar l’estudi teòric contrastant-lo amb les dades reals, segons ha explicat Arnau Dòria-Cerezo, del departament d’Enginyeria Elèctrica i de l’Institut d’Organització i Control de Sistemes Industrials (IOC), així com professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (Etseib).
Elements claus
L’estudi té en compte tres punts de vista diferents i complementaris en la fase de la construcció d’un pilar. En primer lloc es modelitza -com un pèndol invertit controlat- per entendre i predir com evolucionarà. En segon lloc, l’equip científic afegeix les reaccions individuals de les persones que formen el castell (si s’ajupen, si fa més o menys força, si s’inclinen cap a un costat, etc.) I, finalment, s’estudia el problema estàtic, és a dir, es mesura la càrrega suportada per cada casteller i castellera i es proposen indicadors que permetin preveure la viabilitat del pilar. Aquest treball científic es va originar en el marc del 158è European Study Group with Indutri, que va tenir lloc al Centre de Recerca Matemàtica (Bellaterra) a principis de l’any passat. Pel president de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Pau Camprovín, “és una oportunitat única perquè el món acadèmic i la societat treballin conjuntament en problemes aplicats que afecten al món social i cultural, en aquest cas”.
