Josep Ballbè i Urrit
Cada dia que passa, fa més olor d’estiu. Els dies són més llargs. La major dosi de llum solar ens aporta un plus d’energia positiva.
Malgrat tot, cal no oblidar la dita del “fins al quaranta de maig, no et llevis ni un drap”. El temps encara ens pot jugar alguna mala passada. Els refredats no són bons convidats. Menys encara, en època de Covid.
“Al juny, l’estiu no és lluny i el fred s´esmuny” / El sol de juny estalvia llum”. Els camps s’esgrogueeixen. Arriba la màgia de les revetlles de Sant Joan i Sant Pere. Sobretot, però, el seu detall més emblemàtic és la sega. “Al juny, corbella al puny / Al juny, amb poc o molt de gra, has de segar”. És hora de recollir el fruit de l’esforç de tot l’any. Si es pot combinar amb bon oratge, la collita és reeixida i tindrem farina per a passar tot un any ben tranquils. El color daurat del gra pròxim encisa el cor. “El juny arribat, la falç agafada i l’era netejada”.
També als volts de les festes de Corpus i d’alguns sants (Antoni-dia 13, Joan-24 i Pere o Pau-29) tenim un bon estol de refranys. Tots ells són prou bonics i poètics. Entenc que és hora de prendre nova embranzida. No ens podem deixar vèncer per l’angúnia o la por. Hem de refermar l’estat anímic. Bona falta fa recordar-los, després de gairebé quinze mesos apaivagats per la traïdoria d’un virus maleït.
Àdhuc val la pena mantenir la tensió d’aquesta trempera bo i pensant en la perspectiva de les acaballes de l´estiu. En aquesta línia, hi ha un parell d’adagis ben escaients: “El juny és blader i el setembre, raïmer”/ Pel juny el raïm comença a fer suc”… Des que vàrem tenir la dissort de l’esclat pandèmic, he anat insistint en la necessitat de sotraguejar esquemes mentals adormits. No voldria pas fer-me pesat o torracollons. Mentre que “un juny fred mata l’esplet”. La possibilitat d’una desídia esmorteïda mai no ens hauria de poder vèncer.
Al llarg de la vida, se’ns presenten oportunitats de conrear hàbits i costums nous a partir de la pròpia experiència acumulada. Seria una llàstima malbaratar l’avinentesa de reorientar actituds derivades de tot allò que hem viscut aquests darrers mesos. D’acord amb tot plegat faig meva la crida del títol: “Al juny, vaig com vull”, sí! A partir d’ara, tanmateix, res ja no hauria d’ésser igual. Vull pensar que deixo anar –entre línies– un missatge encoratjador i més ben enfocat.
