Salvador Cardús i Ros
Quin avantatge tindria que el servei de menjador escolar fos gestionat per l’Ajuntament de Terrassa?
Quin avantatge tindria que el servei de menjador escolar fos gestionat per l’Ajuntament de Terrassa? En què milloraria Mútua de Terrassa si fos un hospital públic? Quins han estat els guanys pels terrassencs del fet que el servei d’aigua hagi passat de ser gestionat per Mina a estar mans de Taigua, una empresa municipal?
Ho dic ben clar: sóc del tot contrari a un model de societat en què l’administració pública tingui la gestió directa de tots els serveis públics. Tenim prou experiència per saber que les empreses públiques no són garantia ni de més racionalitat en la despesa ni de més eficiència en els serveis. Tampoc sóc favorable a la privatització generalitzada dels serveis, perquè també tenim bons exemples d’abusos i mala gestió. Depèn. En tenim un cas ben clar: no funcionen igual els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que RENFE. I també tenim casos de serveis públics gestionats de manera exemplar per institucions privades, com ara Càritas, Creu Roja o el Banc d’Aliments.
És per això que no sé veure altra motivació que la merament ideològica en l’exigència d’UGT a l’equip de govern de la ciutat d’accelerar el projecte de municipalització del servei de menjador escolar, o en la de Marea Blanca a la Generalitat per no renovar el contracte de concessió del servei públic a Mútua de Terrassa. Hi ha un corrent, no cal dir que políticament legítim, que voldria acabar amb el model de col·laboració publicoprivada tan estès al nostre país, i que és resultat d’una llarga història en què la iniciativa privada sense ànim de lucre -mútues, caixes d’estalvis, cooperatives…- ha sigut capaç d’avançar-se a l’Estat a l’hora de satisfer les necessitats dels ciutadans. Però, més enllà de l’aposta per raons ideològiques, res no fa pensar que aquesta gestió exclusivament pública hagi de tenir avantatges sobre el model actual.
El cas és que no s’hauria de confondre els ciutadans amb les paraules. El servei de menjadors escolars ja ho és, de públic. I el de Mútua de Terrassa, també. Com ho era el de Mina d’Aigües. L’administració pública ha de posar les condicions que han de complir els serveis públics, de qualitat i de preu. Però la gestió l’ha de poder fer qui sigui capaç de garantir la millor eficiència. Per tant, que sigui Serhs qui serveixi els dinars escolars o sigui Mútua qui gestioni serveis públics de Salut, no implica de cap manera la privatització d’aquests serveis. I si hi ha deficiències en la gestió del servei que no siguin conseqüència de la gasiveria o de les limitacions pressupostàries de la mateixa administració, doncs llavors que s’auditin i, si cal, se les intervingui.
El model de concertació ha donat magnífics resultats en tots els terrenys, principalment en el camp de la innovació. I la col·laboració publicoprivada facilita un magnífic equilibri entre drets socials i eficiència de gestió que ni allò que és exclusivament públic ni allò que és exclusivament privat assegura.
A més és un model que garanteix un marc de llibertat prou ampli per no acabar atrapats en un control burocratitzador absolut per part dels diversos nivells de l’administració de l’Estat sobre les nostres vides. Una llibertat de la qual hauríem de ser especialment vigilants, sobretot quan se senten discursos governamentals que fins i tot ens prometen la “felicitat”.
