Rafael Casals
Ni els grans ho han sigut sempre ni els joves seran sempre joves. Els grans vam ser els joves fa una colla d’anys i els joves seran els grans en uns anys
Aquest és un dels missatges del Congrés Nacional de la Gent Gran de 2019.
Fóra bo que trobéssim la forma d’explicar les vivències de la gent gran a les generacions joves. Com ha passat sempre les persones grans d’ara hem viscut una etapa de grans canvis socials que, després d’una guerra, ens van portar a una incipient democràcia després de llargs anys de dictadura.
El canvi tecnològic que estem vivint ens ha descol·locat i també els canvis en les estructures familiars en què sembla que no encaixem les persones grans. Abans els vells vivien a casa amb les seves famílies, ara per a moltes persones grans casa seva és una residència.
La diversitat familiar, especialment en casos de separacions i divorcis dels fills, dificulta el contacte amb néts i nétes. Més endavant quan les persones presenten problemes de dependència la relació amb fills i néts es deteriora i les persones grans que abans eren una ajuda en l’estructura familiar passen a ser una càrrega que cal allunyar del nucli familiar.
Cal que les famílies i les administracions públiques fomentin les relacions socials i afectives entre infants, joves, persones adultes i persones grans.
Aquestes relacions que enriqueixen i afavoreixen la cohesió social no poden quedar reduïdes a l’entorn familiar, s’han d’estendre al barri i al municipi. En aquestes relacions hem de treballar conjuntament els temes d’interès social que afecten totes les generacions, com ara les pensions dignes, l’atur juvenil, la precarietat laboral i la conciliació familiar, entre d’altres.
És important també que les noves generacions entenguin que les generacions que els han precedit van haver de fer moltes lluites socials per aconseguir la sanitat universal, un ensenyament de qualitat, un sistema democràtic i pensions públiques. I els hem de fer veure que aquest benestar actual es pot perdre si no es continua la lluita per millorar les condicions de vida de molta gent.
Tampoc han de perdre de vista els joves que si no millorem les coses les seves pensions futures perillen. Com les persones grans tenim dificultats per entendre els models de vida, les opinions i les posicions dels joves, cal construir espais de coneixement, debat i comprensió per treballar joves i grans.
Cal una solidaritat intergeneracional bidireccional: la gent gran ens hem de preocupar pels sous i la precarietat laboral que afecten els joves i ells s’han d’implicar en la defensa de les pensions i de polítiques de protecció dels drets de les persones grans. Hem de ser capaços d’aconseguir aliances entre les persones grans i els joves. Ho sabrem fer?
