El Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya, que té la seu al Parc Audiovisual de Catalunya a Terrassa, ha restaurat la pel·lícula “La piel quemada”, de Josep Maria Forn, produïda l’any 1966 i estrenada l’any següent als cinemes. La cinta es projectarà aquest dijous, a la sala Chomón de la Filmoteca a Barcelona, en el marc del projecte “A Season of Classic Films” de l’Associació de Cinemateques Europees (ACE), que promou la difusió de films restaurats per 22 arxius fílmics europeus, especialment entre el públic jove.
El llargmetratge de Forn és considerat com una de les obres més personals de la seva vasta trajectòria com a cineasta. És un relat testimonial, en clau neorealista, de la immigració dels anys 60 a través d’una família d’origen andalús en contraposició també al boom turístic que viuen moltes poblacions de mar. El protagonista és un paleta que treballa a la Costa Brava i que espera l’arribada de la seva esposa i els seus dos fills.
La pel·lícula forma part del llegat de Forn al Centre de Restauració i Conservació de la Filmoteca de Catalunya. Rosa Cardona, responsable del centre, ha explicat que “Forn va dipositar aquesta cinta l’any 2001. Un cop analitzat, vàrem veure que presentava alguns problemes donat que hi havia algun rotlle que acabava en cinta negra i s’havia perdut el contingut original”. Cardona matisa que el fragment era del rotlle 1 i que feia referència al moment que la família baixava de l’autobús i corria a agafar el tren que els havia de dur a Barcelona.
Col·laboració
Detectada l’absència, l’equip de restauració va escanejar aquest fragment a partir d’una còpia de 35 mm d’exhibició de les col·leccions de la Filmoteca i es va transferir de nou a 35 mm, de manera que el metratge del negatiu original tornava a estar complet. També es va observar que al so li faltava nitidesa i es va procedir a obtenir un nou negatiu de so per 35 mm de tots els rotlles.
Cardona valora la feina que s’ha fet. “Ha estat un procés molt interessant i molt col·laboratiu perquè hem treballat amb el director, Josep Maria Forn, i la seva filla, Sandra Forn, que segueix les passes del seu pare i és productora de cinema. Forn ens ha confiat el seu arxiu fílmic i té una gran preocupació per la conservació de la seva obra. És molt conscient de la importància del seu fons perquè correspon a una època de canvis profunds”.
Precisament, el Centre de Restauració i Conservació de la Filmoteca va escollir “La piel quemada” per la trobada europea de recuperació de clàssics perquè “és una pel·lícula molt representativa de la història del cinema català, ja que té com a tema central el fenomen de l’emigració dels anys 60”. Cal dir que el llargmetratge va ser premiat amb tres guardons. El certamen Medallas del Círculo de Escritores Cinematográficos va atorgar el premi a la millor actriu a Marta May (la protagonista femenina) i el de millor guió a Josep Maria Forn. I l’actor protagonista, Antonio Iranzo, va guanyar el Fotogramas de Plata. En l’actualitat, el Centre de Restauració i Conservació de la Filmoteca preserva quinze llargmetrages i sis curtmetrages. El més antic és “Yo maté” (1955) i el més recent “El coronel Macià” (2006).
Mirada dels joves
El procés de restauració del film “La piel quemada” ha tingut uns joves espectadors a primera línia: els alumnes d’Imatge i So de l’institut Santa Eulàlia. Una de les estudiants, Alba, ho ha viscut així. “M’ha semblat molt interessant. He connectat perquè jo he viscut a casa la immigració, ja que la meva mare és d’Andalusia i va venir aquí quan tenia 17 anys”. L’Alba també ha significat tota la feina que es fa al centre de la Filmoteca. “És una tasca increïble el que fan aquests especialistes pel patrimoni audiovisual i una sortida professional per a tots nosaltres”. Per la seva banda, Meritxell Manyoses, membre de l’equip docent, ha lloat la proposta dels serveis educatius de la Filmoteca de Catalunya. “Primer va semblar que els alumnes tenien mandra, però després va resultar positiu, perquè hi ha temes com la immigració i l’equitat de gènere que els tocaven de prop. I també els va agradar conèixer els aspectes tècnics de la cinta”.
