La ciutat sona, la vida batega i la natura xiuxiueja. El so forma part de les nostres rutines i només quan es transforma en soroll amenaça la nostra salut. Habituats a les imatges de les boines que coronen de gris moltes ciutats, ens oblidem sovint d’altres riscos inherents a la nostra forma de vida. Acostumats al que sembla evident, ignorem aquest perill invisible que amb lentitud també ens corroeix, el soroll, aquesta lletania sonora que hem assimilat en el dia a dia i que ja no ens incomoda. Ara, un Mapa Estratègic de Soroll ens diu que vuit de cada deu persones viuen a la ciutat per sota dels paràmetres considerats contaminació acústica i un 18,9 per cent la pateix. És el llindar del benestar, que de manera imperceptible perdem. Especialment a les nits, quan Terrassa calla perquè el trànsit, els trens i la cridòria, ara que el desconfinament ens ha permès recuperar espais de llibertat, ens alteren el son. L’any que ve, un Pla de Reducció del Soroll explorarà mesures perquè la ciutat soni bé i s’allunyi del soroll que contamina la nostra salut. El trànsit tornarà a ser-ne l’objectiu i llavors caldrà pensar en gran, amb determinació, però sense deixar ningú mut.
