El mite de “Medea”, d’Eurípides, estrenada l’any 431 a. C. a Atenes, va pujar als escenaris de Terrassa, aquest cap de setmana, per partida doble. La companyia d’Antonio Márquez va presentar la seva versió en dansa al Centre Cultural i l’Orquestra de Cambra Terrassa 48 va fer el mateix amb música i text a l’Auditori Municipal. Aquest diari va assistir a la representació del ballet i cal dir que va ser tot un èxit. La “Medea”, amb dramatúrgia de Miguel Narros basada en el text de Sèneca, va emocionar. Ho va fer perquè al capdavant hi ha Helena Martín, una ballarina catalana amb un talent increïble que es va deixar la pell en la interpretació d’aquesta dona, meitat bruixa, que porta el seu dol amorós fins a l’horror. Deia Martín, abans d’actuar a Terrassa, que li van oferir aquest personatge l’any 2002, però va dir que no podia perquè tenia altres compromisos. Temps després, l’any 2019, va rebre la trucada d’Antonio Márquez per recuperar la peça i va agafar el repte.
Martí va estrenar la seva “Medea” aquell 2019 a Valladolid i, per la Covid, ha fet poques representacions, però el resultat és una meravella. La ballarina expressa tota la tragèdia amb molta naturalitat. Medea/ Martín és mostra feliç al costat del seu marit Janson i dels seus dos fills fins que el seu home la traeix casant-se amb Creüsa, la filla del rei Creont. A partir d’aquí, la protagonista pren el camí de la venjança sense gens de por ni condició fins arriba a matar la princesa, el seu pare i els seus dos fills.
Passió, traició i mort
Martín, com va explicar en aquest diari, evoluciona com ho fa el drama. Balla tota l’estona amb una passió desbordada reflectint els seus sentiments vitals i enèrgics d’amor i odi, fins a caure rendida i fugint d’Atenes amb un carro protegit pel sol i mostrant els cadàvers dels seus fills a Janson, que queda horroritzat per l’infanticidi. Martín s’expressa amb un magnetisme que captiva des del primer moment que surt a escena i tota ella fa emocionar amb una dansa tant elegant com tràgica. És la protagonista, però està acompanyada per un Janson/Antonio Márquez que a 58 anys ha recuperat aquest rol i ho fa genial. Igual que els esperits de Medea, la dida, el cor de dones i el cor d’homes… Tota l’acció, a més, envoltada per la tènue llum d’un capvespre a les portes d’un temple en ruïnes dissenyat per Gerardo Trotti.
La representació de “Medea” va ocupar la segona part de l’espectacle i va motivar aplaudiments intensos. La primera part també va excel·lir. La companyia va obrir el programa amb dues estrenes, “Macadanza” (Palacios/ Saint Saëns) i “Symphonie espagnole” (Granero/Ëdouard Lalo). A la primera, el públic va gaudir d’una dansa espanyola coral amb molt d’estil i energia. La segona va ser tota una sorpresa per bé. És un “solo” sensual i melancòlic que la ballarina Paula Garcia va interpretar amb una delicadesa exquisida seguint el ritme de la partitura i acompanyada del repic de les castanyoles. Les estrenes van confirmar que la companyia està creativa i en plena forma. Ho van demostrar també en el “Bolero” de Ravel, una de les peces claus del seu repertori. De nou, a Terrassa, l’obra va ser aclamada per tot el públic, la majoria del qual es va posar dempeus.
