JOSEP ÀNGEL SAIZ MENESES, arquebisbe electe de Sevilla i administrador diocesà de Terrassa
El papa Francesc ens crida a recuperar la capacitat de somniar un futur millor, i convida especialment l’Església a ser servidora d’un projecte de fraternitat per a tota la humanitat, a ser testimonis de l’esperança.
Avui, amb motiu de la solemnitat de la pentecosta, celebrem el dia de l’Acció catòlica i de l’Apostolat Seglar, i se’ns convida a descobrir la riquesa del laïcat en la vida del Poble de Déu. El lema i la Jornada d’enguany s’inspiren en la carta encíclica del papa Francesc Fratelli tutti, sobre la fraternitat i l’amistat social, i en el Congrés de Laics que ha complert ara fa poc el seu primer aniversari.
El Congrés de Laics va esdevenir una invitació a fer realitat el somni del discerniment i e de la sinodalitat. L’existència cristiana no és quelcom estàtic, és la vida mateixa, formada per pensaments, sentiments, actes, tendències i relacions amb els altres, amb les coses, amb el món i amb la societat. L’existència cristiana te un naixement i un desenvolupament continu. A l’origen d’aquesta nova vida hi ha la fe en Jesucrist, el baptisme i el do de l’Esperit sant, tres realitats que s’integren recíprocament i susciten en nosaltres una acció vivificadora i santificadora de Déu. El cristià ha de caminar com a fill de la llum; això comporta la tasca de discernir per a descobrir contínuament la voluntat de Déu, i això ho aconsegueix en la mesura amb que ha rebut el do de l’Esperit, principi dinàmic i norma del seu obrar. L’Esperit diví estableix amb l’esperit humà un diàleg misteriós per a reconèixer el camí que Déu traça i per a seguir-lo.
Ara bé, per tal que l’existència cristiana pugui desenvolupar-se amb autenticitat, cal contrastar contínuament el que Déu suscita amb les inclinacions dels instints humans o de les forces del mal que són contràries a l’Esperit de Déu. A vegades no resulta fàcil distingir entre l’acció de l’Esperit de Déu, la de l’esperit humà i la de l’esperit maligne. El discerniment ens ajuda a descobrir la voluntat de Déu, el seu pla de salvació en el dia a dia de la nostra vida i en la història. Perquè Déu ens parla en la història i actua en la història, que aleshores esdevé història de salvació. Per això som cridats a descobrir la veu de Déu a l’interior del cor i també en el crit de cada germà que trobem en el camí, i aquesta veu ens porta a escoltar per a sanar les ferides i alliberar les persones.
L’altre gran somni és el de la sinodalitat, que ha de dur-nos a descobrir que formem un únic Poble de Déu, pastors, vida consagrada i laics, i que tots som necessaris per a portar a terme la missió evangelitzadora. Pel sagrament del baptisme, tots som cridats i enviats, deixebles missioners. La sinodalitat ens ha de portar també a viure la comunió entre Moviments i Associacions, i en relació amb les diòcesis i les parròquies. I el model del camí sinodal de l’Església i el seu aliment de cada dia el trobem a l’Eucaristia. Al seu voltant es reuneix i se’n nodreix tot el poble de Déu.
Que la celebració d’aquest dia de l’Acció catòlica i de l’Apostolat Seglar ens ajudi a seguir avançant en el procés d’impuls i dinamització del laïcat. Donem gràcies a Déu pel treball de les delegacions de l’Apostolat Seglar, els Moviments i les Associacions, l’Acció Catòlica i la tasca tan discreta com eficaç de les nostres parròquies. Que la Mare de Déu, reina dels Apòstols, ens condueixi en el camí, i l’Esperit sant ens ompli de les seves benediccions perquè fem realitat, en l’Església i en el món, els somnis de Déu per a la humanitat.
