El Centre de Documentació i Museu Tèxtil (CDMT) compleix 75 anys des de la seva creació i està de celebració. Acaba de presentar el seu nou arxiu digital Imatex renovat en línia i gratuït amb més de 31 mil documents tèxtils i 100.000 imatges associades, de diferents èpoques i cultures: teixits, dissenys originals, mostraris, indumentària i complements, entre d’altres. Així mateix, el museu també destaca la incorporació del patrimoni bibliogràfic digitalitzat que és accessible des del mateix cercador a internet.
Aquest nou arxiu digital és possible a molts anys i moltes hores de feina de l’equip del CDMT encapçalat per Sílvia Saladrigas, que és documentalista i la responsable. “L’arxiu digital es va posar en marxar l’any 1988 i fins al dia d’avui hem aconseguit documentar més de 30 mil peces, de les 100 mil que tenim en el fons”. Saladrigas remarca la gran qualitat d’Imatex. “Les persones que volen fer la consulta es trobaran amb unes imatges de molta resolució que permeten tenir una visió molt completa del que cerques i observes, i a la vegada una fitxa documentant la peça”.La responsable posa en relleu la importància de posar nom i registre a cada un dels teixits que custodien per tenir-ho tot ben endreçat. “Como tots els museus, el Museu Tèxtil, té molt fons, però la majoria està a la reserva. Les peces tèxtils són molt delicades i, per tant, hem de tenir cura d’una molt bona conservació perquè estiguin en condicions òptimes. Hem de tenir en compte els factors de llum, de la temperatura, de la humitat… Què passava? Que els primers programes informàtics per inventariar les peces no disposaven d’imatges i hi havia moltes persones que demanaven veure la peça in situ. I això volia dir que s’havia de manipular perquè calia treure la peça del seu espai natural de conservació. Era contradictori. Havíem de buscar solucions encaminades a què la peça es pogués veure però sense haver de manipular-la”.
Mirada a França
Cap als anys 90, l’equip va posar-se en contacte amb altres museus de la mateixa tipologia a França, en concret el Museu dels Teixits i Arts Decoratives de Lyon i el Museu de l’Estampació de Mulhouse. Es van interessar pel seu arxiu digital i van decidir adquirir el mateix programa informàtic per considerar que era molt adient als objectius plantejats. Saladrigas explica que “a principis de 1990, parlem de fa trenta anys, aquí a Catalunya teníem unes eines molt bàsiques. Es podia fer la fitxa però l’escrit i no la imatge. Nosaltres perseguíem un recurs tècnic molt específic que pogués fer el registre de la peça incorporant la imatge digital amb la màxima resolució possible”.
El Museu Tèxtil va aconseguir dotar-se d’aquesta infraestructura tecnològica a partir de rebre subvencions del fons europeu. De manera que l’any 1997 ja es va poder inaugurar el nou arxiu digital Imatex i, per tant, ja es podia accedir a patrimoni tèxtil inèdit que estava a la reserva. La responsable ho recorda així: “Van ser pioners en l’àmbit d’Espanya en aquest servei tan detallat del fons que tenim. Va ser una fita molt important per a nosaltres perquè posaven a disposició una gran eina per les consultes”.
Visites japoneses
El museu té un públic molt específic: dissenyadors, escoles de disseny i moda, i historiadors. Saladrigas evoca, per exemple, un dissenyador japonès que fins i tot va viatjar a Terrassa per veure els teixits que li interessaven o empreses i dissenyadors valencians que també ho feien sovint. “El dissenyador japonès demanava tot el patrimoni teixit floral i geomètric perquè a ells s’hi inspiren molt en les flors. Poder va venir, entre l’any 2000 i el 2006, una o dues vegades a l’any. Els valencians també volien veure peces decorades amb flors pels seus dissenys de vestits per la gran festa de les falles”.
La implantació del nou arxiu ha acabat per reduir els desplaçaments de les consultes perquè les fitxes de les peces, amb les imatges, donen tota la documentació. La feina és complex i pausada. Saladrigas diu que cada any es poden incorporar uns 3.000 elements que preserva el museu, i moltes d’elles veritables joies úniques com les col·leccions de teixits de la Vall del Nil de teixits medievals; el grup de sedes del segle XVIII, la col·lecció de peces modernistes, la indumentària del segle XVIII i XIX. I també del XX, entre els quals destaquen mostraris d’empreses i peces de modistes catalanes amb alguna peça de dissenyadors de prestigi com Cristian Dior o Cristóbal Balenciaga.
En l’actualitat, el centre continua ampliant el seu fons però és exigent. Saladrigas explica que les compres són zero i en les donacions són molt exigents i selectius. Ara mateix, per exemple, ens interessa moltíssim tot el que és producte de modistes d’aquí i del Vallès. Som un museu arrelat a Terrassa i a la comarca i creiem que això té un interès i que a nosaltres ens toca preservar perquè no es perdi”.
La nova actualització d’Imatex, que aporta tanta informació visual i escrita, coincideix en la celebració dels 75 anys de trajectòria del museu i la preparació d’una exposició commemorativa que, ben segur, sortiran peces importants que ara estan als magatzems a l’espera de tenir visibilitat. Peces que estan al fons per ensenyar-les al públic, un cop han superat el procés d’anàlisi i restauració convenient.
Paral·lelament, el centre segueix tenint exposicions permanents i temporals i fa visites guiades i autoguiades, a més d’un grapat d’activitats per a tots els públics per donar a conèixer el seu contingut. El Museu Tèxtil també s’ha convertit en un lloc importantíssim per a totes aquelles persones que s’impliquen en el vestuari de la Fira Modernista de la ciutat perquè proporciona tota la informació necessària de l’època i fa tallers amb persones especialitzades. De fet, el museu col·labora en la desfilada de la fira perquè els ciutadans puguin lluir el seu vestit.
