Diners

L’etiquetatge en català encara és pobre al Vallès

Les empreses vallesanes usen molt més l’idioma en comunicacions interpersonals que en documentació

Dos terços (un 66%) de les empreses petites del Vallès Occidental (aquelles amb menys de 50 treballadors) utilitzen el català en els seus materials comercials (targetes de visita, prospectes comercials, etc.) i dos de cada cinc l’empren a les xarxes socials, un percentatge que augmenta fins a gairebé el 60% si s’eliminen de l’equació aquells negocis que no disposen de xarxes socials (un 31%). A més, en un 81% la seva pàgina web inclou el català, però només el 29% utilitzen el domini .cat.

Així es desprèn del sondeig sobre l’ús del català a empreses del Vallès Occidental dut a terme durant el primer trimestre d’enguany per la patronal terrassenca Cecot, de la mà del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’estudi, realitzat fruit del compromís de l’entitat egarenca pel foment de la llengua catalana en el teixit empresarial, ha estat coordinat i impulsat per l’àrea d’assessorament en Responsabilitat Social de la Cecot, sota la denominació de projecte VALLCAT, i ha recollit la resposta d’un centenar d’empreses de menys de 50 persones treballadores ubicades a poblacions del Vallès Occidental.

L’ús amb els clients
En el 53% dels casos, les empreses afirmen tenir clients no només de Catalunya. I en aquest sentit, crida l’atenció que el 57% d’aquestes mantinguin un ús per sobre del 90% del català entre els seus clients de Catalunya, mentre que això només passa en el 39% de les empreses amb clients només de Catalunya.

D’altra banda, en el 46% de les empreses consultades, l’ús del català en l’etiquetatge, les instruccions, els manuals d’ús, les garanties i embalatges dels productes de l’empresa és inferior al 25% de les comunicacions mentre que en documentació financera passa el mateix amb un 37% de les empreses. Així, l’ús del català en etiquetatge i documentació financera és significativament més baix que el de les comunicacions interpersonals, cosa que porta a la Cecot a sostenir que “cal impulsar l’ús de la llengua en aquest àmbit, primer traslladant l’escenari que viu la llengua des de les comunicacions d’àmbit intern també en l’àmbit de la gestió interna i, en segon terme, normalitzant l’ús de la llengua en les comunicacions no orals entre empreses”.

“Hem de continuar fomentant i sensibilitzant les empreses perquè mantinguin i incrementin l’ús del català en les seves relacions, ja que és un element integrador, un bé de cohesió social i un patrimoni cultural que des de la Cecot entenem que cal preservar”, conclou Pere Ejarque, assessor en responsabilitat social de la patronal.

L’etiquetatge en català encara és pobre al Vallès
To Top