Maria Dolors Carreras, propietària de Teixits Font Vella
El mes d’agost, “el dia de Sant Ramon”, complirà 92 anys. La botiga, l’any 1948, la van començar amb el que ara és el seu marit (99 anys), quan eren promesos. “El seu pare era viatjant de teixits de Cal Clapés i de roba hi entenia. A mi de jove sempre m’havia agradat i a casa em deixaven tenir els vestits que volgués, sempre que me’ls fes jo i a les tardes anava a cosir amb una modista”.
Tot va ser de casualitat. La parella va anar a comprar un regal per a una amiga d’ella que es deia Pepita a la botiga “de la senyora Pou”, que els hi va dir si sabien d’algú que volgués comprar la botiga. En arribar a casa, el seu pare li va dir “una botiga a la Font Vella estaria bé, hi podríeu posar alguna cosa”. I així va ser, van comprar l’establiment i Teixits Font Vella va iniciar un camí que ara s’acabarà amb el tancament definitiu.
“A la meva generació hi ha dones que s’han tornat gandules, no volen planxar, compren el menjar fet, fins i tot l’arròs bullit. Diuen que ja han treballat prou”, comenta molt sorpresa
Al principi venien “roba més econòmica i inclús veníem matalassos” però amb els anys, van passar a vendre productes de més qualitat. A la seva edat continua al peu del canó a la botiga, encara que afirma que, amb el tancament, diu que “ara què faré tot el dia a casa? Jo necessito fer coses”, però es resigna i afegeix que “tot comença i s’acaba”. Opina que “la joventut que puja compra per la vista” sense tenir present la qualitat i “la senyora gran compra bo, però compra poc”.
