La temporada de dansa del BBVA-Centre Cultural Terrassa és una caixa de sorpreses. Aquest cap de setmana hem tingut l’oportunitat d’assistir a la Gala Internacional d’Homenatge a la Dansa, protagonitzada per un conjunt de joves ballarins, alguns d’ells veritables estrelles de primera fila, com Sergio Bernal, exsolista del Ballet Nacional d’Espanya (BNE), i d’altres que despunten, com Júlia Martí i Josep Peñaloza, del Programa d’Alt Rendiment en Dansa (PAR). Tots van oferir un espectacle de clàssica i contemporània en el que s’hi van deixar la pell. Van demostrar que tenen un talent innat per aquesta disciplina que, si es fa bé, com va passar, fa vibrar al públic, fer que s’aixequi de la butaca i aplaudeixi espontàniament sense esperar que finalitzi la coreografia perquè el que estan veient i sentint s’ha de premiar de seguida.
Domini del clàssic
El programa va reunir a 13 artistes en escena, la majoria dels quals van sortir en duet per dansar fragments de coreografies molt reconegudes en el món del clàssic. Ángel García Molinero i Haruhi Otani, solistes de la Companyia Nacional de Danza (CND), van ser els encarregats d’obrir la primera i la segona part amb les peces “El cigne blanc” i el “Pas a dos” de Ricardo. Ja van observar de seguida que estaven davant d’artistes amb moltes virtuts per defensar el clàssic, especialment amb el domini del punteig i el braceig.
Els ballarins i ballarines que van venir després van estar a la mateixa alçada. Saïd Ramos, primer en solitari, amb “Oktett” i després amb Ya Xue García Navarro (tots dos són del Centre de Dansa de Catalunya) amb “El pas dos de Giselle”, no es van quedar enrere i van fer una bella interpretació del romanticisme escrit a la partitura. I, al seu costat, van actuar amb molt bona nota i aptituds els ballarins del PAR: Pau Altimira i Lia Suárez amb “Memòries” i Júlia Martí i Josep Peñaloza, amb “el gran pas a dos d’El Trencanous”. I que dir de Tanit Cobas i Jaume Luque, de Black Box de Dinamarca, que van donar contemporaneïtat a la gala amb el divertiment de la dansa siberiana “Zelentsova”, plena de comicitat, i amb “S-end”, molt més introspectiva i pausada.
Magnestisme
Com totes les gales, el millor del millor encara estava per arribar. Sergio Bernal, que n’era l’estrella, va oferir dos solos que ens van deixar magnetitzats. El primer va ser un de dansa espanyola i el segon ”El Cigne”. En les dues actuacions, Bernal va constatar la seva versatilitat per adaptar-se a un ball ple de força, energia i ritme (es va brindar un ball de taconeig hipnòtic), mentre que en el segon, en “El Cigne”, va transmetre tota la fragilitat que sent l’ésser humà davant la mort.
Bernal ens va captivar molt, tant com Antonio Casalinho que, juntament amb Margarita Fernández, va interpretar dos passos a dos de “La Sylphide” i “El corsario”, amb nota alta. En “El corsario”, els dos van treure la respiració amb el punteig, salts i voltes. Diuen que el premiat Casalinho és el futur Nuréyev de la dansa clàssica. Doncs, si és així, hem estat uns privilegiats de veure ‘l a escena. En aquesta gala, tots els artistes ens van seduir perquè més enllà de la tècnica, són expressius i comuniquen.
