Totes les ciutats busquen signes d’identitat que siguin un pretext per promocionar-se melic endins i traspassar fronteres, per valorar el talent que tenen i, en definitiva, aconseguir que tots els seus habitants o, almenys, la gran majoria se senti identificat, en gaudeixi i ho comparteixi. Van ser moltes les iniciatives culturals que es van recuperar i aflorar després de la restauració dels ajuntaments democràtics, l’any 1979, però algunes d’elles no havien quedat mai adormides. A Terrassa, una d’aquestes va ser el Club Jazz Terrassa vinculat als Amics de les Arts i Joventuts Musicals, creat l’any 1959, i que funcionava a una Cava que hi havia al carrer de Sant Quirze.
Però aquella “colla d’il·luminats, de bojos pel jazz”, com va recordar Susanna Carmona, coordinadora del Festival Jazz Terrassa, va tenir cap a l’any 1982 una idea innovadora: llançar un festival de jazz amb segell nacional i internacional a Terrassa. I va quallar amb tant d’encert que avui compleix 40 anys i el festival, el jazz i la ciutat i tants músics, apassionats i espectadors ho celebren. “Hem de felicitar a tots aquells que van tirar endavant aquest projecte perquè hem superat quatre dècades i estem davant del 40è festival amb molta il·lusió malgrat la situació de la Covid”, va afegir Carmona.
Identitat pròpia
Mirar enrere sempre provoca certa nostàlgia, però cal fer-ho per què com va dir ahir, Maria Miralda, presidenta d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals, “hi ha molta feina feta”. La creació d’un festival de jazz era una aposta d’un club que la feia extensiva a tota la ciutat i es veia obligat a engrescar governs, institucions i privats per tenir ajuts. Ja se sap. Les ciutats que estan a prop d’una gran, com és el cas de Terrassa respecte a Barcelona, corren el perill de fracassar en els seus intents de ser epicentes d’alguna cosa perquè la gran té les de guanyar. I en tenim exemples aquí. Obres de teatre amb producció local que s’estrenaven a Terrassa no tenien el mateix ressò si ho feien a la capital.
Però el Club Jazz Terrassa va ser persistent i va aconseguir fer-se un lloc entre els festivals de jazz de renom a Catalunya i a Espanya i fins i tot a l’estranger. L’organització s’ha retat des de sempre a portar figures de primera fila (Dizzi Gillespie, Chet Baker, Dexten Gordon, Ray Brown, Jonny Griffin, Chick Corea, Stepháne Grapelli…) i el seu anuncia ja feia exhaurir les localitats en pocs dies. Estrelles del gènere que van fer concerts memorables i que van fer vibrar als espectadors aplegats al petit recinte que té entrada pel Passatge Tete Montoliu.
Carrer estret cap al “temple del jazz” dedicat també a un dels grans pianistes que va ser guardonat amb el “TerrassaJazzman”, un premi de reconeixement a la trajectòria artística i vincles amb el festival que es va incorporar l’any 2003. Una estatueta que ostenta el gran trompetista terrassenc Josep Maria Farràs que, ahir, durant la presentació del 40è festival, presidia una de les parets interiors de la Cava. Una fotografia brillant, impactant, sensible, feta per Miquel Carol, fotògraf oficial de l’entitat que va traspassar l’any passat i a qui se li farà homenatge enguany. Farràs, juntament amb el terrassenc també músic, Adrià Font, són músics d’una gran dimensió popular. I el festival es va esdevenir també molt popular i va crear públic a partir d’estendre’s a places (plaça Vella i Catalunya) i especialment amb la posada en marxa del Pícnic Jazz a Vallparadís, una de les convocatòries més celebrades pels egarencs i els veïns de prop i no tant. El jazz a l’espai urbà ha arribat a aplegar prop de quasi vint mil persones.
Les opinions
Marc Uroz, cantant de jazz
“És un honor estar a la programació del festival d’enguany. És difícil llençar projectes però ho és més que es puguin mantenir 40 anys. El Club de Jazz i Terrassa ho han aconseguit amb molt èxit i esforç”.
Xavier Anau, barman
“M’encarrego del servei de bar-restauració des de fa 25 anys. Per tant, per a mi i els meus companys, és un privilegi treballar aquí. El que més m’impacte és el clima de silenci que hi ha quan s’escolta la música”.
Xavier Linares, Terrassa Centre
“La restauració i el comerç estem al costat donant suport. Estem en deute. Aquest festival ha sabut conservar l’elitisme i esdevenir-se també molt popular. Estem orgullosos i agraïts”.
Adrià Font, músic
“Complir 40 anys d’un festival a Terrassa és un èxit. He tingut la sort d’escoltar primeres figures . A mi em diuen que he fet 600 concerts. No ho sé. La veritat és que no ho conto”.
