Joan Boldú
Les persones tenim la sospita que les opcions que hem escollit han conformat la nostra vida.
O que ha estat determinada per factors desconeguts: Déu, la biologia, la genètica, el medi ambient, la política, l’economia, la tecnologia, etc. Tanmateix, si bé és cert que els actes passats en certa manera conformen el nostre present, també n’és que el camí que hem escollit ha depès de nosaltres, la qual cosa significa que cap opció és determinant, ja que gairebé sempre podem canviar de ruta. L’espectacle sovint inquietant del present i l’anhel d’un futur millor impulsen l’home a cercar la comprensió del passat i la seva projecció vers l’esdevenidor.
Aquest esforç de recerca respon a l’experiència d’un present insatisfactori i pren la tasca de reconstruir la història personal o col·lectiva imaginant-nos, en un punt del passat, l’elecció d’una ruta diferent de la que escollirem en qualsevol de les seves bifurcacions i cercant-hi lliçons per a l’esdevenidor. Al llarg de la nostra vida fem permanentment eleccions i és bo plantejar-se alguna vegada “què hagués passat si haguéssim escollit unes rutes diferents?”. “Què hagués esdevingut si haguéssim pres altres decisions?”Aquesta manera de mirar el passat –“què hagués passat si..?”- s’anomena “pensament contrafactual”, un procés de coneixement al qual acudeix l`home per imaginar-se un passat de la història personal o col·lectiva diferent del que esdevingué. Hom pot imaginar quina hauria pogut ser la seva vida o la nostra societat si el passat hagués succeït d’una manera diferent de com succeí en realitat, recrear alternatives als fets esdevinguts, pensar hipòtesis sobre quins esdeveniments haguessin ocorregut si s’hagués actuat d’una manera diferent.
Exemples: “què hagués esdevingut si l’emperador Constantí no hagués decretat com a religió oficial de l’imperi romà el cristianisme?“. “Què hagués passat si a Espanya no hi hagués hagut la rebel·lió militar de 1936?” “I si Hitler no hagués nascut?” “Què hagués passat si el confinament a causa de la pandèmia s’hagués decretat abans?” “I si no s’hagués presentat la moció de censura contra el govern del PP de Múrcia…?”
L’escletxa oberta en el mur del temps possibilita repensar el que ha esdevingut i imaginar com seria la nostra vida o la nostra societat si el passat hagués transcorregut d’una forma diferent a com realment succeí. Atendre les possibles opcions no escollides ens expressa que la vida és un continu caminar opcional i la llibertat, un laberint de cruïlles: l’acceptació d’una ruta i el rebuig d’altres possibles, l’afirmació d’un sí i la pronunciació d’innombrables nos.
El pensament contrafactual, a més d’aplicar-se a l’àrea científica o a la història, també ho fa al cinema, televisió, videojocs, literatura, etc. Exemples d’aquesta última en són les ucronies -nom creat pel filòsof francès Renouvier (“Ucronia”, 1786). Són novel·les històriques alternatives que es caracteritzen perquè la trama es desenvolupa en un punt del temps del passat, on un esdeveniment històric rellevant succeí d’una manera diferent de com realment va passar, per la qual cosa el futur es desenvolupa d’una manera diferent. A diferència de les utopies i distopies que giren la mirada vers un futur millor o pitjor que el present, les ucronies giren la mirada cap el passat que no existí recreant una realitat alternativa que ens narra què hagués passat si…Exemples, la novel·la de Philip K. Dick “El hombre en el castillo” (1962), on narra que Alemanya i Japó foren els vencedors de la II Segona Guerra Mundial, o el film de Tarantino “Érase una vez en Hollywood”, 2019, on relata que Sharon Tate i companyia sobrevisqueren a la massacre del clan Manson.
La força del pensament contrafactual rau que mitjançant la imaginació racional podem obrir les portes de la possibilitat i plantar en el pensament i l’acció la llavor que un altre món hagués estat possible si… Precisament la imatge d’un futur obert amb camins que es bifurquen és bàsica per a la comprensió de la llibertat.
