Toni Alfaro
La ciutat ha acollit fins el final de la Fira Modernista una de les exposicions més il·lustratives del que ha significat el Modernisme per a l’art català. Des del 7 de febrer fins al 9 de maig s’ha pogut visitar al Museu Tèxtil de Terrassa “El Modernisme i les flors. De la natura a l’arquitectura”, un enfocament sobre les connexions intrínseques de les vessants plàstiques d’aquest moviment de principis del segle XX amb el món vegetal.
L’exposició itinerant estava organitzada per l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona, el Museu d’Art de Cerdanyola i diferents museus d’Esplugues de Llobregat, i ha suposat un repàs per diferents tècniques i un anàlisi general del moviment i la seva relació en la natura. Aquesta relació s’explicava just en un moment de canvi social, quan molts treballadors provinents dels camps anaven a viure a les ciutats i patien una pèrdua d’espais naturals que, a través de les arts aplicades, s’intentaven reintroduir en el dia a dia. Un pas de les fulles i flors naturals a la inspiració artística i decorativa.
I és que les decoracions vegetals i florals suposaven la quintaessencia d’aquest moviment artístic, provinent de l’art noveau francès, i que apostava per la llibertat creativa, la fantasia i la línia corba. Per a plasmar-les, autors de gran renom a l’època com Gaudí, Gallissà o Domènech i Muntaner van recuperar antics processos creatius per fer obres artístiques a través de noves tècniques i mitjançant elements senzills com l’aigua, el fang, el guix, el ciment o el ferro.
Bona mostra d’aquestes tècniques es podien visitar durant l’exposició, que explicava l’aplicació modernista de treballs com el vitrall, l’estucat, el ferro forjat o el famós trencadís amb exemples recuperats d’arxius i edificis antics. Un repàs important que servia per il·lustrar el gran moment que el Modernisme va significar per les arts aplicades a Catalunya, especialment en els camps de la construcció i el comerç, i ajudant a posar-les al nivell d’altres arts consolidades com l’escultura, l’arquitectura o la pintura.
D’altra banda, la mostra desenvolupava un bon panorama del concepte d’”art total”, fonamental en el moviment de principis del XX: una filosofia que guiava les diferents composicions en un mateix espai per tal d’establir sinergies i crear una sensació selvàtica enmig de la civilització. Això, destacava l’exposició, proporcionava una sensació de moviment i un panorama de colors que trencava la uniformitat del paisatge urbà a través de la decoració a partir dels motius vegetals i, especialment, florals.
