“No m’ho esperava”, diu. Com podia esperar allò? Com esperar que, a plena llum del dia, en una via tan transitada com la Rambla de Francesc Macià, aquells tres nois que es van creuar amb ell s’abracessin al seu pas i, en una maniobra a traïció, el tiressin a terra i l’arrosseguessin set o vuit metres, el colpegessin, per robar-li el telèfon mòbil i un paquet de tabac? No li ho esperava, clar, però va ser el que li va ocórrer a aquest home que està a punt de complir 60 anys i que el 27 d’abril va ser assaltat en un salvatge robatori amb violència.
Passaven uns minuts de les 17 hores. Caminava per la Rambla de Francesc Macià empenyent un carretó en el qual portava objectes de la seva filla. A uns pocs metres de la confluència amb el carrer de Provença, en sentit plaça de l’Aigua, va veure venir tres joves. No va concedir importància a la situació, perquè la situació no ho mereixia. Els tres individus es van mirar i van xiuxiuejar entre ells. I es van abraçar mentre es parlaven a cau d’orella.
S’acosten i llavors arriba l’impacte, una colzada, dos tipus davant d’ell, l’altre que es col·loca darrere i el tira al terra, les figures dels agressors que es perfilen contra el cel mentre ell, la víctima, ja ha caigut, i es protegeix de manera instintiva la butxaca del polo que vesteix, perquè porta aquí el mòbil i el paquet de tabac, i un bitllet de 50 euros, mira que els seus fills li han dit unes quantes vegades que aquest no és lloc per guardar res de valor, nota cops, els delinqüents l’arrosseguen un metre, dos, i ell que continua porfidiejant per a no deixar anar la butxaca, fins que al final sí, al final es deixa anar, no té més remei. L’han arrossegat set o vuit metres, li arrabassen el telèfon, un iPhone, i el paquet de tabac, i el bitllet de 50.
“No podia pensar res. No em va donar temps a pensar en res. Ni tan sols a cridar”, recorda la víctima. Va veure als agressors fugir. Un va córrer cap al carrer de Provença i el va baixar per acabar esfumant-se. Els altres van marxar en direcció a l’avinguda del Vallès, però un va tornar sobre els seus passos. li havia caigut el tabac recentment robat i va tornar per recuperar-lo. I llavors sí, llavors va escapar al costat del seu companyó. L’assaltat es va aixecar com va poder, va caminar uns metres ranquejant i va colpejar la porta d’una veïna. La seva filla va treure el cap per la finestra.
L’agredit sofreix dues hèrnies discals i aquella nit va haver de ser infiltrat. Va patir lesions en un genoll, se li va inflamar un dit d’una mà, tenia inflamació en un colze producte d’una contusió, i els pantalons trencats. Va acudir a un CAP, després a MútuaTerrassa, i després va presentar la denúncia davant els Mossos d’Esquadra. Una dotació policial ja s’havia presentat allà, a la Rambla de Francesc Macià, minuts després del robatori violent. Cap dels tres delinqüents semblava tenir més de 20 anys. Els tres, en aparença, eren d’origen magrebí, un d’1,80 d’altura, més o menys, de complexió forta, cabell bru i curt. Un altre era més baix i vestia dessuadora negra amb caputxa.
El ferit va sofrir una crisi d’ansietat: “La meva dona em va explicar que dormint, en somnis, cridava ‘no em peguis’, no em peguis'”.
