Antonio Moro, conservador i arqueòleg del Museu de Terrassa
Sempre li han agradat les coses antigues i la història antigues i “a partir dels 12 anys” ja va decidir que volia ser arqueòleg. Llavors llegia molts llibres relacionats amb “la història de Terrassa”. Concretament, el llibre “Egara Terrassa” de Josep Soler i Palet, admet, “em va marcar molt. A casa, haurien preferit que estudiés per a advocat i el disgust que va suposar pel seu pare, com anys després li va explicar la seva mare, el fet que es decantés per estudiar per a arqueòleg.
Tenia clar que, com van haver de fer altres companys seus, que no volia fer classes. “Sempre he encaminat tot dirigit a l’arqueologia”, diu. Descobreix que a Terrassa “sempre s’estan fent excavacions i “no totes surten a la premsa” i, encara que reconeix que és un tòpic, assegura que “l’última troballa, sempre és la millor”. També apunta que “ho he fet tot, per dir-ho d’alguna manera, però sempre queden coses pendents”.
L’arqueologia lamenta, “són despeses” i no té una rendibilitat a curt termini i moltes excavacions es fan per urgència. “De programades, no se’n fa perquè suposa invertir uns diners que es prioritzen abans que excavar”, assenyala. “Fa quaranta anys que excavo a Terrassa i molta gent ja sap diferenciar-ho”, afirma, però “fa trenta anys, molta gent que venia a treballar es pensava que això era com l’Indiana Jones”.
