Félix Izquierdo García tenia 32 anys quan el febrer de 1939 marxa a l’exili i deixa a Terrassa la seva dona, Rosa Duhaygues Sellarès, a punt de donar a llum. Mai va conèixer la seva filla.
En Félix havia arribat a Terrassa amb 19 anys procedent del municipi de Jorcas (Terol). Treballava de pagès i era activista de la CNT quan va esclatar la Guerra Civil. De seguida es va inscriure a les milícies republicanes, on va arribar al grau de sergent.
Lluitava al front de la Noguera Pallaresa, al batalló 133 de la Brigada Mòbil d’Infanteria, quan es va casar amb la Rosa, ja embarassada. L’enllaç va ser l’estiu de 1938 i el març de 1939, el Fèlix travessava la frontera en direcció a França.
Amb altres soldats republicans, el jove va passar el primer mes gairebé sense aigua ni menjar a les platges d’Argelès-Sur-Mer, abans d’entrar al camp de Saint-Cyprien. En aquell context d’acinament, el govern francès ofereix als interns incorporar-se a les companyies itinerants de treball i Fèlix se suma a la 115 companyia de Treball amb destí a Alsacia Lorena. Tornar a Espanya noera una opció.
Ja com a membre de les Companyies de Treballadors Estrangers (CTE), el sergent Izquierdo va treballar a la Línia Maginot fins a la invasió alemanya.
L’exèrcit nazi va agafar presoners milers de republicans espanyols. Entre ells, un Fèlix que tot i la duresa de l’exili no va parar de cartejar-se amb la seva dona. Missatges d’amor, cartes relatant la precarietat i la repressió i la millor notícia: la foto de la petita Maria Josefa”. Aquests misatges han restat peduts fins l’any 2019.
Mort a Gusen
A partir de la invasió nazi es talla la comunicació i Félix comença un dramàtic periple pels camps nazis. Primer Stalagd, encara a França, on aconsegueix enviar les darreres cartes el 12 de desembre de 1940. Després Mauthausen i finalment Gusen, on va morir executat l’1 de novembre de 1941.
La història de Félix Izquierdo va restar en l’oblit durant dècades. La Rosa va trobar una nova parella i va mantenir en silenci la seva història d’amor, fins a la mort del seu company. “Tenia 9 anys -explica el net de la Rosa i el Félix, Àlex Cirera– quan l’àvia em va dir que el meu avi biològic havia mort a un camp de concentració”.
Aquell adolescent va guardar el secret i ja adult, durant un viatge en autocaravana amb la família per Alemanya, va fer “una escapada a Gusen i vaig localitzar el nom del meu avi als llibres del camp. Acabava de fer la visita guiada i de sentir les explicacions de les tortures i els patiments. Em va caure l’ànima a terra!”.
Àlex Cirera, net de Félix Izquierdo, durant la ruta en bicicleta fins a Mauthausen.
Aquella retrobada impactant i dolorosa amb la memòria de l’avi va decidir l’Àlex a “tornar a alemanya i fer-li un homenatge. Li vaig prometre que li portaria una placa amb el seu nom”.
Ho va fer el maig de 2019, en una ruta de més de 2 mil kilòmetres en bicicleta, amb aturada als indrets que van marcar l’exili de l’avi Félix. Aquell trajecte emocional es recull en el documental “Carretera Gusen”, d’Eloi Calvo, actualment en fase d’edició.
Les cartes, al jutjat
Fins aquí la fugida, la tortura i la mort de l’avi Félix. La recuperació de la seva memòria, oculta durant dècades, amaga una altra història apassionat.
Abans de viatjar a Mauthausen, l’Àlex investiga la vida del seu avi als arxius de la CNT i a l’Aixiu Nacional de Catalunya, però res. Cap rastre. El punt d’inflexió es produeix quan contacta amb l’Amical de Mauthausen i amb el terrassenc Juan Manuel Calvo, investigador incasable de la deportació.
“Després de molt buscar, vam comprovar que a la partida de naixement de la meva mare figuraven els cognoms de l’àvia Rosa –explica el net–. No eren els reals, de manera investigant als jutjats vam trobar a Terrassa la sentència que atorgava la paternitat a la meva àvia. Dins l’expedient estaven les cartes que l’avi havia escrit”. Desenes d’escrits del Félix que, un cop transcrits, desvetllen una colpidora història d’amor i deportació.
