Terrassencs, barcelonins, madrilenys, aragonesos, andalusos… Tota una generació d’homes joves, majoritàriament militants d’esquerres, va desaparèixer dels seus domicilis a Terrassa fugint de la guerra i va acabar deportada als camps de concentració alemanys. Set dècades després, la ciutat ret homenatge a les víctimes de l’extermini nazi amb la instal·lació de llambordes Stolpersteine al davant de les seves llars.
La iniciativa va néixer a Berlín i ara arriba a Terrassa. La col·locació dels maons Stolpersteine estava prevista per al 5 de maig, coincidint amb la data del primer alliberament de Mauthausen, el maig de 1945. Serà més endavant. Problemes logístics han retardat l’arribada de les peces gravades amb el noms dels represaliats.
Investigació coral
Un total de 69 terrassencs van ser deportats al camp de Mauthausen (57), al de Dachau (4) i al de Buchenvald (2), i la resta, a altres centres propers. Només 29 van sobreviure i cap és viu a l’actualitat.
Ara, un treball ingent i coral d’investigació ha permès recuperar les identitats de les víctimes egarenques, els seus domicilis i en alguns casos també localitzar les seves famílies.
Quatre anys enrere, un primer llistat de deportats de l’historiador Manuel Márquez va ser l’embrió de la recerca. Aviat s’hi va incorporar el treball de Juan Antonio Olivares sobre l’exili republicà; molts d’aquells homes també van acabar als camps de concentració.
Joan Serrarols Font, deportat terrassenc.
La llista dels 69 terrassencs es va completar amb l’aportació d’Amical Mauthausen i del seu coordinador d’investigació i difusió, Juan Manuel Calvo, peça clau en la localització de deportats egarencs procedents d’altres comunitats, com Aragó.
Tots hi han col·laborat durant els darrers anys en el marc de la plataforma Terrassa T Memòria, i s’han nodrit de fonts bibliogràfiques com el llibre de Montserrat Roig “Els catalans als camps nazis”, publicat el 1978, i el “Memorial de los deportados a Mauthausen”, una base de dades editada pel Ministerio de Cultura en l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero. El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa (CEHT) ha completat la recerca amb la consulta dels padrons del 1936, vital per identificar els veïns de Terrassa deportats, els domicilis on vivien i aportar una visió historiogràfica a la recerca.
Joves, treballadors, casats
El resultat d’aquesta prospecció conjunta ha permès configurar un perfil dels egarencs deportats.
Tots els identificats fins ara són homes. Els investigadors estan convençuts que hi van haver republicanes exiliades i se sospita que també deportades als camps de concentració, però no s’ha trobat certesa científica.
La majoria dels deportats que arriben a Mauthausen i als camps veïns procedents de Terrassa eren anarquistes de la CNT i comunistes del POUM i del PSUC, tots allistats al front republicà. “Eren homes joves, la majoria d’entre 20 i 30 anys, obrers, però també de la indústria i dels gremis”, explica Dani Claveria, historiador del CEHT.
Entre els represaliats hi havia comerciants i petits empresaris. També mecànics, teixidors, fusters, obrers metal·lúrgics, ferroviaris, sabaters i un comerciant de carbó. Al front també es van allistar pagesos, molts d’ells andalusos i especialment procedents d’Almeria.
Ángel Olivares Gallego, supervivent de Mauthausen.
En aquesta província, explica Juan Antonio Olivares, “la República va durar fins al 30 de març de 1939. Molts veïns dels pobles, però, van arribar a Terrassa a principis dels anys 20. L’any 1924 al cens de la ciutat figuraven dues mil persones nascudes a Almeria”. Molts venien del camp i es van col·locar a feines agrícoles. Allà van prendre consciència social i política.
La meitat dels deportats eren solters i la resta tenien família quan van abandonar la ciutat, on van deixar dona i fills.
Dels 69 deportats s’ha fet una tria per a la primera instal·lació de llambordes als seus domicilis. A terra, a la vorera. El projecte Stolpersteine va néixer a Alemanya amb la voluntat de recuperar de l’oblit l’extermini nazi amb llambordes als domicilis dels assassinats. Però el rebuig d’alguns propietaris a acceptar plaques de jueus a les seves façanes va portar els promotors a assegurar la campanya instal·lant les llambordes a les voreres. Terrassa Memòria treballa amb Memorial Democràtic de la Generalitat per a la recepció de les llambordes. El ple de gener de 2018 va votar adherir-se a la campanya i el 2 de març l’alcalde va fer la petició formal.
