Josep Ballbè i Urrit
Dit altrament “vés com vas”. Sigues prudent. No et treguis encara la roba. Resten dies de canvis sobtats. El fred pot jugar males passades.
Encara que t’hagin vacunat, mantingues la mascareta. No es poden llançar les campanes al vol alegrement. “Començament de maig, l’hivern fa revifar.” En clau més negativa, “de malalties de maig, n’estan plenes els fossars”. I “de mals de maig, metges no en curen”.Encara, “mal de maig no cura mai”… Si se m’apura, “del maig, a la meitat, hivern acabat”, amb cert recel, però. O “fins al dotze de maig, l’hivern no diu me’n vaig”. Compte!
“Cada cosa per son temps… i pel maig cireretes.” Del Papiol, del Maresme o de Lepe, tant se val! Estan boníssimes. Alhora, essent encara en pandèmia, “Déu ens guard de pesta i de fam de maig”… Sense oblidar els famosos “pel maig, cada dia un raig / Pel maig, cada gota val un raig”… Sobretot per allò que diu la vinya: “Tant me fa una pluja, com dues, com tres. Però, sense la de maig, no faré res”. La pluja d’aquest mes esdevé indispensable per a les collites… “El maig gemat fa el bon blat. I l’agost fa el bon most.” També, ”el pa i el vi neixen dintre el maig”. I “l’aigua de maig engreixa els sembrats”… A mig març, si fa no fa, era màgic veure la floració dels presseguers a zones com Aitona. Ara, l’esclat s’albira en zones de cereals.
A mi, que m’encanta la bona música, hi ha un altre adagi que em roba el cor: “La fusta de maig fa més bona música”. En el sentit que pastors, gent de muntanya i luthiers es fabricaven llurs instruments musicals amb fusta tallada aquest mes. Deien que aconseguien millor sonoritat. Encara que tan sols sigui en contrast amb el bon ull de la pagesia amb l’oratge, deuen tenir bona part de raó, si no tota… De fet, els rajolaires i els terrissaires creien que la terra cuita aquest mes era de molt bona qualitat. Fins al punt de sentenciar que “teules o maons de maig, més forts que fusta de faig”.
Més refranys: “Maig arribat, un jardí a cada prat”. “La mel de maig, la reina de les mels.” És quan les abelles treballen més intensament. La seva mel és abundosa, d’alta qualitat. Pels nostres verals, sense anar lluny, que li ho diguin –per exemple–als pagesos de Marganell. I, malgrat que “una flor no fa maig…ni una gota, raig”, espero –amb candeletes– la fi de la Covid. Demà, arriba el mes de les flors. Wow!
