Teresa Ciurana, tinenta d’alcalde de Cicles de Vida
No és cap secret que en dues generacions hem passat de les llars extenses on convivien tres o més generacions a llars amb una mitjana de tres membres.
A banda dels impactes que això té en la planificació urbanística i la configuració de la ciutat, hi ha altres elements que cal tenir en compte i que potser no tenen l’atenció que es mereixen a dia d’avui, i un de molt importat és la relació quotidiana de canalla i adolescents amb els avis, i que és sovint inexistent. En una ciutat amb tanta mobilitat residencial com la nostra és molt habitual que els avis visquin a altres poblacions o a l’inrevés: gent nascuda a Terrassa que ara té fills lluny d’aquí. Aquest fet ho canvia tot. Quan no hi ha contacte diari entre avis i néts canvia la transmissió cultural, les tasques compartides de cura, el mateix concepte de família…
Fa pocs dies l’alumnat dels Programes de Transició al Treball d’hoteleria i de fusteria de l’Ajuntament va fer la presentació de les habilitats que han après aquest curs a l’espai de gent gran els Telers. Va ser sensacional. I no només per la qualitat professional dels nois i noies que han après un ofici i exhibien les competències assolides amb un orgull juvenil digne d’elogi, sinó pel fet de fer-ho en un espai propi de la gent gran, un col·lectiu que ha patit l’impacte de la crisi Covid com cap altre i que tan limitat ha estat en les seves activitats i relacions. L’empenta i l’experiència van compartir escenari durant unes hores.
Aquest és el camí.
A Terrassa, amb un clar envelliment de la població, un augment absolut d’habitants en edats avançades i una molt baixa natalitat, que ha arribat a mínims històrics, ens hem de plantejar un escenari a deu anys vista, amb molta arribada de població en edats joves (entre els 15 i els 49 anys) que ho compensarà. Mirat d’una altra manera: població adulta sense vincles amb la gent gran de Terrassa (perquè els seus vincles estaran en una altra població), poques criatures i força joves. El treball intergeneracional, doncs, té també un clar component de cohesió social i ciutadana que no podem oblidar.
A Terrassa tenim molt camp per córrer pel que fa a treball intergeneracional i avui, que és el Dia Europeu de Solidaritat entre Generacions, està bé recordar que les ciutats s’han de construir per a tothom, que han de respondre a les necessitats i possibilitats de tothom i, sobretot, han de facilitar espais de trobada i convivència que facin possible que el carrer sigui per a la gent gran i per a les criatures, que aquests espais ultraespecialitzats que s’han anat construint amb visió aïllada i segregadora (espais per a la gent gran, casals infantils…), amb la visió que les ciutats han de ser a mida d’homes de mitjana edat que es desplacen en cotxe, vagin avançant cap a espais que facin possible la convivència i la trobada entre persones d’edats diferents.
Iniciatives com la setmana dels jocs al carrer, programada i executada per persones que voregen la jubilació, fan que espais de Terrassa esdevinguin autèntics punts de trobada entre generacions, fan de Terrassa una ciutat més gran i important.
Seguim treballant cap a un objectiu tan necessari.
