Terrassa se suma avui al Dia Internacional del Jazz amb un concert de Broken Quartet que tindrà com a convidat al jazzman terrassenc, Josep Maria Farràs. El concert, que tindrà lloc a la Nova Jazz Cava, a les 20 hores, transitarà pel jazz dels anys 40 i 50 (bebop i hardbop) i amb alguna concessió més clàssica. Els músics que ho faran possible són Josep Traver, guitarra, Federico Mazzanti, piano, Manuel Krapovickas, contrabaix i Oriol González, bateria. I Farràs, és clar, considerat el gran mestre de la trompeta, qui ja fa temps que escull quan i amb qui actua i que li agradaria acomiadar-se, quan toqui, amb un blues de Charlie Parker.
La cita jazzística, doncs, està assegurada perquè els músics que pujaran a l’escenari tenen molta experiència i talent. Farràs ho resumeix així. “Tinc una gran sort perquè els conec i perquè també vàrem gravar un disc junts fa uns set anys. Jo ja ho he anat deixant de mica en mica això de fer concerts i només accepto de tant en tant. I sempre dic que tinc relleu. Hi ha molt bons músics de jazz i també hi ha a Terrassa. A la ciutat en tenim d’autèntics nascuts aquí i de fora. Amb Broken hi ha l’Oriol González que és d’aquí i Federico Mazzanti que ha establert aquí la seva residència.”
Difusió i promoció
Farràs comparteix l’objectiu d’aquesta celebració, que vol servir per difondre i promoure aquest gènere artístic i reivindicar que tingui suport. “Jo vinc del jazz clàssic del qual anava associat a una mirada més intel·lectual. En el meu temps fèiem quilòmetres per comprar un disc de Charlie Parker. Mirat en perspectiva crec que ara s’ha perdut una mica l’essència d’aquesta música. Actualment, hi ha més formació a les aules, als conservatoris. Això està molt bé perquè surten músics molt ben preparats tècnicament, però falta esperit”.
El jazzman considera que segueix faltant públic i que això poder ja és més complicat de resoldre. “El jazz sempre ha estat una cosa minoritària però no solament aquí sinó a tot el món. És una música que ve dels Estats Units, però s’ha estès arreu i s’ha enriquit amb les fusions d’Europa, però segueix sent una cosa de pocs”. I, en aquest sentit, Farràs posa com a exemple un concert de Charlie Parker l’any 1948 a Nova York al que van assistir 400 persones mentre que a una final de boxa d’aquell any havia tingut 12. 000 persones. I això és comparable amb concerts d’estrelles de rock. I, cal sincerar-se. No crida tant l’atenció una estrella de rock com Louis Armstrong i Elle Fitzgerald”.
El gran mestre de la trompeta explica el seu desig per la celebració dels 40 anys del Festival de Jazz que arrencarà el 27 de maig. “Jo ja vinc de la fundació del Club de Jazz dels Amics de les Arts de 1959. Ja són molts anys amb el jazz a Terrassa. Modestament, demano que segueixi l’entitat i la Nova Jazz Cava i es puguin fer molts concerts de jazz amb els diversos estils. El jazz més pur va morir cap als anys 70, però ha deixat molta herència, cal donar pas i aprofitar-ho. Hi ha gent jove, com Oriol Vallès, molt interessant. I projectes com el de Joan Chamorro, amb la Sant Andreu Jazz Band, de formació i interpretació, superentusiastes que no es poden perdre. Al contrari”.
Recordar que aquí, amb el Club de Jazz d’Amics de les Arts, l’Ajuntament i també l’Escola Municipal de Música-Conservatori, ja fa temps que el jazz es difon a les escoles i que s’han portat a terme tastet d’instruments.
