Toni Marañón, propietari de la sala Fred Astaire
Tot un seguit d’anys treballant en el sector de la logística van acabar amb un any sabàtic, després d’un projecte de gran envergadura on “em vaig cremar una mica”. I va sorgir l’oportunitat de gestionar un establiment d’oci, en molt bona part nocturn. “Primer no volia, però em van convèncer i com que amb la meva senyora era ballarí de saló, m’hi vaig enganxar”, comenta.
Passar de treballar entre setmana als caps de setmana “és un canvi total i no té res a veure la logística amb l’oci”. Fa 18 anys que va passar això i ara ja està totalment adaptat. La crisi actual per la pandèmia ha provocat un canvi també pel seu sector i ara “estem tots intentant reinventar-nos”. Molts locals, com el seu, han ampliat la llicència per poder obrir a altres hores i oferir altres serveis. “Hem hagut de fer una inversió important per poder fer directes i ens hem adaptat”, assegura.
Recorda que “sempre ha dit soc un dels bojos que ha apostat per l’oci nocturn”, però ressalta que la seva sala ofereix un oci “responsable i de qualitat” i per això “estem ben vistos, no només a Terrassa”. No es penedeix gens d’haver fet aquest pas, ja que “el món de la música i del ball era un hobby i una passió” i ara l’ha convertit en la seva professió. “Qui no aprecia una bona peça de música o no sap ballar una miqueta, està perdut”, sentencia amb una rialla.
