Un altre cop en la cruïlla,tot i que no sigui com l’altra vegada, tot i que l’explosió de tensió disti uns quants passos d’aquells conflictes que a l’estiu de 1999 van posar a Ca n’Anglada en l’ull de l’huracà mediàtic i van suposar un punt d’inflexió en les polítiques públiques al barri. Les batalles campals del 30 de març passat, amb dos ferits i dos detinguts, amb armes blanques i pals; altres enfrontaments desencadenats setmanes abans; les asprors entre grups de joves i no tan joves; el sovinteig i el consum de drogues a la via pública, la percepció d’inseguretat, han provocat que es torni a parlar de Ca n’Anglada, i no bé. Diari de Terrassa analitza factors de deterioració, projectes d’esperança, queixes actuals i propostes de futur del cinquè barri de Terrassa en població.
El 5 de febrer, grups d’operaris acabaven de retirar els enderrocs deixats per l’espectacular demolició de dos blocs de pisos situats al passatge de la Concòrdia. En només tres dies, els dos edificis, amb vint habitatges cadascun, s’havien convertit en 2.325 tones de runes. Encara quedaran dos blocs més per derruir en aquesta tercera fase de l’esponjament de Ca n’Anglada, un programa per descongestionar de població el tram Nord; un dels projectes més ambiciosos en la successió de plans d’actuació en el sector. L’últim pas de l’esponjament d’aquesta zona del barri es durà a terme a l’illa que formen els passatges de la Previsió i la Constància l’any vinent, si es compleixen les previsions. En total, seran 184 els pisos afectats per les demolicions. I seran 127 les famílies desallotjades i reubicades.
Urbanisme
La desaparició d’aquests edificis està inclosa en el Pla de Barris que des de principis del segle XXI ha canviat la faç del barri, sobretot de la seva part Nord, a poc a poc. Però no és suficient. Segurament mai ho és, però experts urbanistes com Pere Montaña, cervell de les actuacions transformadores a Ca n’Anglada i a la resta de Terrassa, excap d’Urbanisme de l’Ajuntament, està convençut que el barri “no és el que era” i que, sense jugar a aprenents de futuròleg, la situació seria molt pitjor si no s’haguessin emprès aquestes intervencions quirúrgiques: “això és una carrera de fons i els canvis i transformacions urbanístiques no tenen efectes immediats, malgrat tot. Cal persistir i persistir com s’ha fet amb el Pla de Barris i l’esponjament, sense fer passos enrere. El Pla de Barris del districte 2 ha estat un dels més valorats de Catalunya, però també és cert que es demanava molt al projecte. Es volien bons resultats, i resultats ràpids”.
Pere Montaña adverteix que sempre hi haurà veus crítiques que posaran en dubte les actuacions dutes a terme. No sabem, diu, com seria Ca n’Anglada sense les intervencions desenvolupades des de 1999, però està persuadit que la situació se situaria en un nivell “insostenible”, amb la zona Nord perpetuada com a gueto. Els episodis violents que cada cert temps es reprodueixen poden formar part de la transició inherent als canvis en un model urbanístic en el qual, insisteix, “cal persistir”.
Persistir, sí, però no abandonant els processos a l’espera de resultats, sinó ajudant al fet que aquests arribin amb aquesta persistència i amb polítiques que coadjuvin als nexes relacionals perquè la gent “mantingui la confiança”, incideix Montaña.
Factors socials
El sociòleg Salvador Cardús considera que el deteriorament de la situació a determinats barris de Terrassa i altres localitats no és causa, sinó conseqüència, i si no es lluita contra les causes, “no es percebrà una solució clara”. La solució, per al sociòleg egarenc, no passa només per accions de repressió “que no resolen l’origen dels conflictes” sinó amb actuacions que no sempre depenen de la voluntat política. També, del context general, de la situació econòmica, de l’atur, de la falta d’oportunitats “que afecta més els grups de població no autòctons”. Són necessaris processos contra l’enquistament dels guetos en favor de la mobilitat de població entre barris, “i això demana temps”. Venim de la dura crisi del 2008 i no hem tingut marge de correcció quan ens ha aixafat la crisi sanitària, que ha accentuat les diferències. Per a Cardús, l’ocupació és clau, però també ho és reforçar respostes formatives per als joves.
La constitució gradual d’un gueto a Ca n’Anglada era explicable en els anys 1990, quan centenars d’immigrants, sobretot marroquins, arribaven a Terrassa i s’instal·laven, molts, a Ca n’Anglada, a pisos barats. S’assentaven a determinades zones “per motius de suport en la solidaritat familiar”, a la recerca de llaços en què sostenir-se.
Però aquesta situació es va afermar més del que era raonable. L’esponjament en aquests sectors d’alta densitat demogràfica ha d’anar acompanyat, segons destaca Salvador Cardús, de la referida lluita contra els guetos. I de polítiques d’educació que podrien passar per la dispersió en l’escolarització, per la inscripció d’escolars en col·legis d’altres zones, com s’ha fet en diverses ciutats. “L’estructura de Terrassa ho permet. Aquí no seria complicat fer-ho”, indica el sociòleg.
Por de sortir al carrer
“Es creen bandes de joves menors que es disputen el territori, ocupant pisos i actuant amb una violència desproporcionada”. L’asssociació de veïns de Ca n’Anglada va denunciar ahir la situació “insostenible” en què es troba el barri, amb l’augment de tensió social que el passat 30 de març es va manifestar en batalles campals amb armes blanques i pals. “Els veïns tenen por de sortir al carrer”, va dir l’entitat en un acte que va comptar amb el suport de la Federació d’Associacions de Veïns de Terrassa (FAVT).
Ca n’Anglada i altres barris perifèrics han sofert una greu deterioració “degut a les faltes de polítiques actives” i d’inversions necessàries “per abordar problemes endèmics que es van enquistant amb el temps, convertint-se en focus de conflictes constants i arribant a situacions d’extrema violència”. Els veïns veuen amb impotència la repetició de fets violents. L’associació va demanar fa setmanes una reunió urgent amb l’Ajuntament i s’ha queixat dels microprojectes de millora al barri que no s’han dut a terme, com el “Picaporta” per conèixer habitatge a habitage els problemes de convivència. “Hem de radiografiar les comunitats i atendre els problemes d’arrel”, manifestà Carles Marín, secretari de l’associació.
“Tenim una Terrassa de dues velocitats”, diuen l’entitat i la federació. Marín va subratllar la necessitat de fer polítiques actives d’integració d’immigrants i de fer complir les normes per lluitar contra la impunitat. “La multiculturalitat de Terrassa no és el problema. Els problemes són uns altres”, va afegir Dolores Lledó, presidenta de la FAVT.
L’Ajuntament
El govern municipal admet que no hi ha suficient amb reurbanitzar l’espai públic i que després de l’esponjament caldrà una intervenció global: en la millora d’habitatges, en les solucions per als solars deixats per les demolicions. L’Ajuntament espera tenir enllestit el nou pla aquest any.
De moment, s’ha de posar fre de manera urgent a la tensió. Xavier Fernández Rivero, regidor de Seguretat, va passar el matí d’ahir a Ca n’Anglada. Els responsables policials van anunciar dies enrere mesures preventives i dissuasives. “Efectius de l’ARRO i la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra ja patrullen per la zona i ho faran durant un temps indefinit. El clima de tensió ha baixat als darrers dies”, afirma el regidor. El projecte d’instal·lació de càmeres de videovigilància a zones “calentes” segueix el seu curs.