Santiago Padrós, el pintor i artista del mosaic que signava amb el pseudònim “Sant Yago”, estiuejava a Coma-ruga quan els promotors del conjunt turístic Brisamar li van oferir decorar els edificis del complex d’estiu. Avui, dècades després, les històriques piscines del Tabaris estan sent enderrocades per construir-hi un nou equipament cultural. El procés incorpora un meticulós procés de “rescat” dels mosaics de Santiago Padrós que decoraven l’edifici per restaurar-los i que tornin a lluir en el que serà un nou centre multifuncional.
El repte no és petit. El mosaic, un tríptic de tres escenes, està adherit a les parets i consta de milers de petites peces ceràmiques. Un valuós patrimoni que forma part de l’ampli llegat que Padrós ha deixat al municipi del Vendrell, on va desenvolupar una ingent obra.
Amb referències mitològiques i a la natura, les tres escenes recullen una imatge dels déus Salàcia i Neptú, una segona d’Apol·lo amb el carro del Sol i la tercera és una recreació del Jardí de les Hespèrides. La peça té una dimensió total de 192,7 metres quadrats.
Els tres mosaics ja han estat alliberats de l’estructura de les antigues piscines per a la seva restauració. Tornaran per formar part “d’un centre cultural i de la cohesió social”, comenta la regidora de Cultura i Educació de l’Ajuntament del Vendrell, Sílvia Vaquero. “El Vendrell té una estreta relació amb Santiago Padrós. Volem dignificar la seva obra i la seva vinculació a la ciutat i a la vida social del municipi.”
Els treballs són finançats pels fons europeus Feder i formen part d’un projecte integral de restauració dels mosaics de Padrós a l’antic complex Brisamar. Al balneari, on hi ha una obra al·legòrica als elements de la natura, al cinema, on un mosaic de Padrós reprodueix la figura d’una sirena i un tritó, i també al mosaic de la piscina termal.
Passió per l’artista
Santiago Padrós va néixer a Terrassa el 4 de juny de 1918 i va morir l’any 1971 als 52 anys, en un accident de trànsit. Va ser enterrat al Vendrell, municipi amb el qual mantenia una estreta relació. Artista reconegut com un dels millors executors de mosaics, la seva obra està escampada per tot el món. El llegat artístic inclou peces locals com el pantocràtor de la capella del cementiri de Terrassa i altres obres a la Seu d’Ègara, al Gran Casino, a l’Escola Lanaspa i a l’antiga Caixa Terrassa.
L’artista va deixar un llegat extens de dibuixos i pintures, amb un predomini de temes religiosos, mitològics i relacionats amb la natura. Padrós és l’autor dels mosaics de l’“Escala de les Santes” de l’Abadia del Monestir de Montserrat; del mosaic de la Iglesia de la Ascensión de Puerto Rico, i del mosaic del “Cenáculo” del Seminario Padres Jesuitas de Bombai (Índia).
La seva obra de més dimensió és el mosaic de la Cúpula de la Basílica del Valle de los Caídos, a San Lorenzo del Escorial. Amb una superfície de 2.000 metres quadrats i amb 5 milions de peces (tessel·les), és un dels mosaics més grans del món. Padrós va trigar quatre anys a fer-lo.
Un idil·li personal amb Vendrell
Santiago Padrós va estrenar residència d’estiu a Coma-ruga, davant del mar, i va establir un idil·li personal amb el Vendrell que va mantenir tota la vida.
Al municipi, els germans Trillas van decidir crear el complex Brisamar, tot un referent arquitectònic per al municipi i una imatge fixa a la memòria dels terrassencs que fugien de la grisor de la Terrassa industrial per gaudir de la costa de Coma-ruga. L’“skyline” de l’hotel Brisamar va ser els anys 70 l’“attrezzo” de dies de sol i mar per als industrials egarencs des dels xalets i, a peu de platja, per als obrers,
Un dels germans Trillas que coneixia bé Santiago Padrós i la seva obra li va fer l’oferta de decorar el seu complex. A la casa d’estiu, batejada com a “Neptú”, l’artista havia instal·lat un taller artístic davant del mar. Enamorat de la seva tècnica i creativitat, Trillas li va encarregar dos mosaics per a la façana del balneari, dos per a la residència, un més per al cinema i un gran tríptic de tres escenes per a la piscina coberta.
L’encàrrec és només una part de l’obra de Padrós al municipi del Vendrell, on l’artista va treballar en espais públics i privats que avui conserven el seu llegat.
