El camp del Pla del Bon Aire ha estat l’hàbitat natural de quatre dels més grans jugadors de la història del Club Egara, tots ells internacionals. Es tracta del porter Quico Cortès, el defensor Josep Romeu, el mig Marc García-Chicote i el davanter Pau Quemada. Diumenge passat van viure una jornada històrica sobre una gespa que ha estat casa seva durant anys i anys i que no tornaran a trepitjar. Tots ells han pres la determinació de retirar-se a final de temporada. I el club va rendir-los un sentit homenatge diumenge, el dia que van disputar el seu darrer partit al Pla del Bon Aire.
Cortès, Romeu i Quemada penjaran l’stick aquest estiu després dels Jocs Olímpics de Tòquio, mentre que García-Chicote, que va deixar de ser convocat fa uns tres anys, ho farà el proper cap de setmana a la “final-four” de Can Salas, un cap de setmana en el qual tots quatre somien a sumar una darrera lliga al seu extens palmarès en el moment de l’adéu.
Quico Cortès, un dels millors porters de la història del hockey, tenia pensat deixar-ho la temporada passada, però el fet que els Jocs es posposessin el van portar a continuar un any més. El partit de diumenge passat va ser especial per a ell. Després de vint anys, sabia que no es tornaria a posar les guardes davant dels seus aficionats. “Són molts anys. L’Egara és casa meva. Ja no tornaré a jugar aquí com a porter del primer equip. Fa pena, però ho he disfrutat molt. M’he pogut acomiadar de la meva gent en un derbi molt intens. He disfrutat molt del partit i l’afecte de la gent. Estaré sempre molt agraït als meus companys i a l’Egara perquè m’ho he passat molt bé durant tot aquest temps”, assenyala.
I afegeix: “He viscuts moments molt especials. Ja toca plegar. Ara cal fer altres coses. Però abans m’encantaria plantar-me a la final de Can Salas i acomiadar-me guanyant. Serà una bona “final-four”. Tenia dubtes de si ho allargava, però crec que he encertat. Ha estat molt bé, la veritat.
Igual que el seu company Quico Cortès, el davanter Pau Quemada va viure el derbi amb sensacions molt especials. I va fer els dos gols del seu estil de penal-córner, la seva gran especialitat tant a l’Egara com a la selecció espanyola. Podrà explicar-ho als fills i als nets.
“Ha estat un partit especial. Tant jo com els meus companys que plegàvem sabíem que no tornarem a jugar sobre aquesta gespa, davant de la nostra gent. La temporada vinent la dedicaré a la família, que ja toca. Però abans vull guanyar la lliga i assolir una medalla olímpica a Tòquio”, comenta un dels homes més veterans i alhora compromesos i decisius de tot el hockey espanyol.
Segurament, l’adéu que més inesperat ha estat és el del central Josep Romeu, que deixarà el hockey amb només 30 anys. “M’ho he passat molt bé i he gaudit molt amb el hockey, però ara tinc d’altres objectius a la vida. A més, els joves pugen molt fort i ja em toca donar un pas al costat. L’Egara segueix i seguirà tenint jugadors joves de molta projecció”.
Romeu volia plegar abans dels Jocs, però l’ajornament per la Covid de la cita olímpica el va fer “allargar-ho un any”. Tot i això assenyala: “He pogut gaudir una mica més del hockey i estic convençut que serà una gran temporada per a nosaltres a nivell de títols”. Igual que els seus companys, es va proclamar campió de la Copa del Reia València. Ara té tots els seus esforços centrats a intentar guanyar la lliga el proper cap de setmana.
00Marc García-Chicote comentava: “Tanco una etapa molt llarga. M’ho he passat molt bé i he fet molts amics. Per a mi és molt important haver-me acomiadat del meu camp i de la meva afició amb un derbi contra l’Atlètic. Estic molt orgullós de com acabaré la meva carrera esportiva. Ara toca guanyar la lliga”, diu. L’any vinent podrà “gaudir dels caps de setmana” i jugar a l’EHC amb els seus amics. Per als quatre, aquest estiu s’acabarà el hockey a l’alt nivell.
