Els disset primers dies de juliol de l’any 2022, l’Estadi Olímpic serà la seu principal de la Copa del Món femenina de hockey. Els mesos vinents començaran les obres a l’Estadi, circumstància que obligarà el Terrassa FC a exiliar-se, tant pel que fa al seu primer equip com a tot el gruix del futbol base. Aquesta circumstància ja es va donar quan el Terrassa va haver de marxar a Can Jofresa mentre es feien les obres de remodelació per als Jocs Olímpics de Barcelona’92.
Si bé el futbol base es reubicarà amb facilitat, la gran pregunta que tothom es fa és on jugarà la primera plantilla del Terrassa la temporada vinent. Aquesta decisió dependrà de múltiples factors. El primer és la categoria on jugarà el primer equip de la ciutat, ara immers en la fase d’ascens. Si puja a la Segona Divisió de la RFEF, la nova quarta categoria en importància del futbol espanyol, s’obrirà un escenari nou i el club que dirigeix Jordi Cuesta necessitarà un camp amb més capacitat i unes instal·lacions adequades al nivell de la categoria. Si no puja, l’escenari serà un altre.
Silenci de la directiva
La directiva del Terrassa no es pronunciarà fins que no s’hagi acabat la temporada.
Cuesta assenyala: “Treballem per trobar el millor camp per a la temporada vinent. No descartem cap opció. Ni tan sols la possibilitat de jugar a Barcelona”.
Per part de l’Ajuntament, la proposta és que el Terrassa comparteixi camp l’exercici 2021-2022 amb el San Cristóbal al municipal de Ca n’Anglada.
Els dirigents del Terrassa no veuen amb bons ulls aquesta opció. Sembla que la seva prioritat és el municipal de Can Rosés, a Rubí, o fins i tot el Pepín Valls de Castellar. Ambdós estadis disposen de gespa artificial en perfectes condicions. La de Can Rosés, on juga la UE Rubí, es va estrenar fa ben poc: es va acabar de col·locar just abans de l’inici de l’estat d’alarma.
La quarta opció, en cap cas descartable, és jugar a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, a Sant Adrià de Besòs. Les relacions entre la directiva de Cuesta i l’Espanyol són excel·lents.
De fet, quan al juny de 2018, l’equip terrassista va haver de preparar el partit de la promoció d’ascens a Compostela, va entrenar-se sobre la gesta natural de la Ciutat Esportiva de l’Espanyol. Aquesta opció prendria força cas que s’assoleixi l’ascens. Tampoc no es descarta algun altre camp de Barcelona.
La possibilitat que l’equip es quedi a jugar a Terrassa tampoc es descartada. En aquest sentit, es busca un camp amb una millor gespa artificial que la de Ca n’Anglada i amb més capacitat a les graderies. Per un motiu o altre, guanyarien o perdrien punts camps com el de Les Fonts, de recent creació, o fins i tot els de Poble Nou, Can Parellada o el Bon Aire, el més proper a l’Olímpic.
És un secret a crits que el Terrassa no vol jugar al camp del San Cristóbal, tot i que des de l’Ajuntament hi insisteixin. Més enllà d’una rivalitat esportiva més o menys ben entesa, el municipal de Ca n’Anglada no convenç al Terrassa per les dimensions, ni per la gespa ni per l’aforament.
La veu del soci
El club encara no ha parlat. Ho han fet els socis i aficionats del Terrassa, que tenen assumit que hauran de passar un any a l’exili. Hi ha divisió d’opinions: uns no volen ni sentir parlar del camp del San Cristóbal, mentre que d’altres ho veuen com la millor opció pel fet que està relativament a prop. Haver de sortir de la ciutat per veure l’equip suposa un problema. D’altres prioritzen trobar millors instal·lacions.
En la polèmica hi ha una altra derivada. A ningú escapa que el regidor d’Esports, Miguel Ángel Moreno, va ser president del San Cristóbal. Alguns entenen que anar a Ca n’Anglada seria donar carta blanca a l’Ajuntament per “ajudar” els parroquials a millorar el camp amb l’excusa que hi jugaria el Terrassa. La rivalitat Terrassa-San Cristóbal no és la d’un Boca-River o d’un Barça-Espanyol. Però sembla clar que el Terrassa, que és qui haurà de prendre la decisió final, no vol compartir camp amb el seu rival ciutadà.
