Abans, un carterista que deixava el seu segell d’autor, com a la cançó de Joaquín Sabina, desvalisava butxaques amb perícia de carrer, o el grup d’engalipadors tendia la seva xarxa d’enganys amb l’estafa de “la estampita”. Els estafadors més bregats i de corbata desplegaven estratagemes complexes per defraudar empreses amb el “nazareno”. Part d’aquestes pràctiques delictives perviuen, però el vendaval tecnològic les va arraconant a poc a poc per a deixar pas a versions telemàtiques del delicte. El ciberdelicte està en auge i les estafes constitueixen el 95% dels delictes que es cometen en l’espai virtual.
Amb un parell de “clics” enllestim compres, amb un parell de “clics” fem transaccions de diners… i amb un parell de clics” ens poden saquejar els comptes. La delinqüència sempre va per davant de les lleis. “En els tres primers mesos de 2021 les estafes per internet han crescut el 28% en comparació amb el mateix període de l’any passat”, destaca Jesús Requena, intendent dels Mossos d’Esquadra a Terrassa. La policia no es cansa de cridar l’atenció sobre sobre la necessitat d’extremar la precaució.
L’increment d’estafes cibernètiques s’emmarca en un context de connexions permanents. Per això els cossos policials usen també les xarxes socials per donar consells de seguretat i, quan poden, tornen a la sorra presencial per fer xerrades. La setmana passada va tenir lloc a la Cecot una sessió digital sobre ciberseguretat en les empreses, promoguda per la patronal i organitzada per Aseitec, Mossos d’Esquadra i l’Agència Catalana de Ciberseguretat. Moltes firmes estan preocupades pels delictes telemàtics i unes quantes els han sofert ja. Aquests fraus es van incrementar l’any passat un 5%. Al 2010 es van denunciar a tota Catalunya 3.000 delictes informàtics; l’any passat la xifra de denúncies es va multiplicar per 17: van ser 50.000. Però no tot són males notícies. Pedro Gómez, assessor en transformació digital de la Cecot i president de l’Associació d’Empreses d’Informàtica i Tecnologies de la Comunicació de Catalunya (Aseitec), subratlla que “la meitat d’aquests ciberdelictes es poden evitar amb conscienciació ciutadana, formació i informació”.
“La criminalitat organitzada s’adapta a les circumstàncies”, diu l’intendent. La pujada exponencial de les estafes virtuals ha estat conseqüència de l’obertura d’internet a transaccions econòmiques. El factor humà, no obstant això, és la clau. La por, la culpa, la inseguretat, la confiança. Els nous delinqüents, alguns d’ells antics delinqüents reciclats en el crim global, han fet el seu agost amb la crisi del coronavirus, enganyant empreses amb la compra de vacunes o, com ha ocorregut en dos casos aTerrassa, amb l’adquisició de proves PCR.
Demanen pagaments per avançat. L’actuació entranya la complexitat amb què actuen els defraudadors més avesats. Aquesta és la síntesi d’una estafa perpetrada a Terrassa fa uns mesos: un treballador d’una empresa rep una trucada sobre el suposat compromís de la societat per comprar proves PCR i és tal la solvència aparent de l’interlocutor, que fa baixar a la víctima una aplicació per introduir el codi de la seva targeta bancària personal. El factor humà, la por d’errar, a tirar per la borda un acord previ, a perdre aquesta mercaderia que, segons l’estafador, ha d’arribar l’endemà en una furgoneta. La conclusió: el treballador perd 2.000 euros
L’ham de l’OMS
Altres estafadors (o potser els mateixos, qui sap) van usar l’ham de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per acoquinar una infermera d’un proveïdor sanitari a la qual van trucar fa unes setmanes. L’OMS, paraules majors. “Hem parlat amb la doctora tal”, diu l’interlocutor, i dona el nom de la doctora, perquè coneix detalls dels professionals i del centre, fins i tot números de telèfon, perquè la banda ha fet un treball de documentació exhaustiu previ. “Ja rebrà una trucada de l’OMS”, diu, a manera d’advertiment, perquè la víctima és emplaçada a donar les dades clau per comprar les proves acordades. I resulta que poc després truca algú que diu ser de l’OMS. Té un vernís de credibilitat indiscutible.
Hi ha problemes amb la comanda, la sanció pot ser arribar als 8.000 euros si no fa un pagament per avançat. El factor humà, una altra vegada, la por. L’atribolada infermera no troba la doctora, la falsa OMS la posa entre l’espasa i la paret, la constreny, ha de pagar alguna cosa. I la víctima acaba proporcionant dades personals. En poc temps li desvalisen el compte amb quatre càrrecs la suma total dels quals frega els 2.000 euros. Quan aconsegueix parlar amb la doctora, aquesta li diu que no ha parlat amb ningú. La perjudicada ha de cancel·lar la targeta. Tot ha estat una estafa.
Els comerços són uns altres dels damnificats potencials en aquesta era d’augment de compres en línia. Els defraudadors incideixen en una pràctica recurrent: el pagament per avançat. I les víctimes piquen. Exacte: pel factor humà, per les presses a les converses, per la mercaderia aquesta que està punt d’arribar i que està pendent d’un pagament, vinga, es fa tard. Els mossos recomanen sang freda i elaborar protocols estrictes, i no sortir-se d’ells: no s’accepta el que no està en el protocol, i punt. Tot el que sobrepassi les normes d’actuació ha d’adreçar-se a un superior. Perquè els protocols, destaca l’intendent Requena, “serveixen per a protegir els treballadors”. Cal desconfiar sempre d’aquells missatges que ens proposen un model alternatiu, un canvi en la relació tradicional amb els proveïdors. Si no s’ha avançat mai diners als proveïdors, no cal fer-ho ara. “Moltes organitzacions criminals, com les de narcotraficants, han traslladat el seu model de negoci al món digital”, adverteix Francisco Javier Sánchez, consultor especialitzat en ciberseguretat.
