Obrir l’aixeta a Terrassa no està relacionat amb la ingesta d’aigua. La salinitat dels cavals procedents del riu Llobregat atorguen a l’aigua de boca un gust poc agradable i, tot i que és potable i completament saludable, la realitat és que la majoria de la ciutadania es resisteix a incorporar-la a la seva dieta.
Ara, el mal gust té els dies comptats després que l’empresa municipal Taigua hagi impulsat un projecte per millorar les característiques organolèptiques de l’aigua a la ciutat i, de retruc, reduir el consum d’aigua embotellada (plàstics) i combatre la petjada ecològica del transport.
La solució passa per la construcció d’un nou dipòsit amb capacitat per a 2.800 m³ d’aigua a la planta d’Abrera, una bassa coberta on es barrejaran aigües de diferent origen per reduir la presència de sals i millorar la percepció de gust.
“Hem considerat que la millor opció era anar a l’origen i millorar les característiques de l’aigua aAbrera”, comenta la tinenta d’alcalde de Territori i Sostenibilitat Lluïsa Melgares. “El procediment de barreja ens sembla factible i eficaç. No obtindrem una aigua com la de garrafa, però el gust millorarà i donarem a la ciutadania un argument més perquè deixi de consumir aigua embotellada”.
Un estudi encarregat per Taigua el 2020 a un equip d’enginyeria confirma la viabilitat de construir el nou dipòsit, necessari també per cobrir el dèficit existent, i l’oportunitat d’aplicar un nou sistema d’homogeneïtzació de l’aigua.
El procés per a millorar el gust consistirà a incrementar la proporció d’aigua procedent dels pous de Terrassa i de l’aigua que es compra a ATL i reduir l’aport del cabal del riu Llobregat i dels pous situats a Abrera, també amb alts nivells de salinitat. La instal·lació permetrà variar les proporcions en funció de les condicions del riu i de variables econòmiques, informen des de Taigua. L’objectiu és “aconseguir la mínima salinitat a un preu raonable”.
Aquest any es licitarà la redacció del projecte constructiu del nou dipòsit d’Abrera, que s’espera que estigui operatiu l’any 2023. Per aquell any la ciutadania ja podria començar a notar el canvi del gust a l’aixeta.
Abans, un estudi elaborat per experts buscarà l’origen del gust desagradable i, com si es tractés d’un experiment sommelier, farà tasts per realitzar la caracterització organolèptica. En el procés hi participarà també la ciutadania.
Sistemes per millorar el gust de l’aigua com l’osmosi o l’electrodiàlisi reversible no queden descartats a mitjà termini, diuen des d’Urbanisme, però el seu cost és molt elevat.
-Més informació en l’edició impresa de Diari de Terrassa-
