Xavier Bosch (“La dona de la seva vida”), Jaume Cabré (“Consumits pel foc”) i Maria Barbal (“Tàndem”), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, 2021, van encapçalar el rànquing de vendes de la diada de Sant Jordi en ficció i en llengua catalana. En ficció en llengua castellana van ser Maria Dueñas (“Sira”), Elisabeth Benavent (“El arte de engañar al Karma”), i Javier Castillo (“El juego del alma”). En no-ficció, els títols de més sortida en català van ser pels llibres “A cor obert”, d’Oriol Mitjà, i “Paraules”, d’Arcadi Oliveres”. En castellà li va correspondre encapçalar la llista a “El humor de mi vida”, de Paz Padilla, i “La armadura del Rey”, d’Ana Pardo de Vera, Albert Calatrava i Eider Hurtado.
La festa es va despertar de primavera i va fer que la gent, de totes les edats, omplissin els carrers de gom a gom des de primera hora del matí. Els ciutadans ho van fer amb moltes ganes perquè l’any passat, amb la Covid-19, no es va poder fer res. Hi havia ganes de Sant Jordi.
Llibreters i floristes ja s’havien avançat perquè a partir de les 9 del matí estigués tot a punt a dins i també a fora, a peu de carrer. Fins a 38 establiments, segons l’Ajuntament, tenien permís per posar parada a l’aire lliure, fet que va donar més vistositat a la gran festa i que animava a la compra del llibre i la rosa. Perquè Sant Jordi va associat a les dues icones, lletres i flors, una combinació que casa amb harmonia i que complau.
Rodoreda i les flors
Només cal perseguir els títols de la producció de Mercè Rodoreda (el seu pare, Andreu Rodoreda, era fill de Terrassa) i constatar que una gran majoria porten nom de flors perquè l’autora del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes li agradaven moltíssim.
L’obra de Rodoreda té, a més, novetat aquest any perquè ha sortit a la llum una reedició de les cartes que va escriure des de l’exili a l’Anna Murià (filla adoptiva de Terrassa) i que aquesta guardava en els seus arxius personals.
Cartes d’una època escrites a mà que, per a molts de nosaltres, s’han reduït a missatges acompanyants de dibuixets. Un grup de noies joves, de primer de batxillerat, conversaven i miraven el mòbil al mateix temps, esperant que la parella o l’amic digues alguna cosa. Per a elles, Sant Jordi (el d’ahir) era “la celebració de la primavera perquè fa un temps esplèndid per estar al carrer i gaudir sense fer res”. I els llibres? Les quatre van coincidir en el fet que el batxillerat portava molta feina i que llegeixen poc. I les roses? Aquí, la resposta va ser enjogassada. “Potser n’arriben moltes, poques o cap”, van dir somrients.
Un dia especial
Les noies, assegudes davant d’una parada de llibres, tenien una posició privilegiada per observar i contemplar l’ambient que, a mesura que avançava el migdia, era gairebé impracticable.
Les cues a les llibreries, com la de la Casa del Llibre, eren cada vegada més llargues i més diverses. Juannan Carranza, amb 3 duets de roses embolcallades a les mans, s’ho mirava satisfet mentre manifestava que “sempre m’ha agradat Sant Jordi, crec que és un dia molt especial”. Juannan volia comprar un llibre d’història, mentre que l’Imma Flotats ja marxava complaguda amb “Sira” de Maria Dueñas. “No he llegit mai cap llibre d’ella –va revelar- però tinc molt bones referències del seu èxit amb “El tiempo entre costuras” i he pensat que valia la pena conèixer com escriu”.
Uns metres més enllà, Jordi Calafell, en compàs d’espera per comprar, va expressar que es decantava per ‘A cor obert’, de l’Oriol Mitjà perquè, amb la pandèmia, l’he escoltat molt i m’agrada. És un científic que en sap i és molt divulgatiu”.
A les parades plenes de llibres, dues escriptores de Terrassa, Mercè Guiu, que debuta, i Sílvia Gelices, provaven de fer-se un lloc al costat a la taula plena de publicacions.
Guiu surt a la llum amb “Donde se esconde la luz” i Gelices amb “Sin mi no hay vida”, la seva quarta entrega. Les dues es van expressar molt contentes de tenir públic i de poder fer dedicatòries de l’obra. Guiu, que té una discapacitat visual important, es va mostrar entusiasmada de poder parlar amb lectors i lectores. “És una gran oportunitat de donar-me a conèixer”. Gelices va afegir que “estem molt il·lusionades perquè l’any passat no es va poder fer aquesta proximitat de tu a tu. Enguany, amb la mascareta, és una mica descafeïnada però es millor que no poder fer res com l’any passat”.
