No ha estat la batalla campal, o no només ha estat la batalla campal del 30 de març, el que ha motivat un toc d’atenció sobre la tensió a Ca n’Anglada. Els responsables policials de Terrassa asseguren que la vigilància en aquest barri s’ha reforçat en les últimes setmanes i ja s’havia reforçat quan dos grups d’individus es van enredar en un episodi de violència de carrer en la qual no van faltar els pals i les armes blanques, i que va acabar amb dos ferits de gravetat i dos detinguts, que han ingressat a la presó.
A ningú se li escapa que el barri, sobretot la part Nord, encara suporta el llast col—lectiu dels conflictes ètnics de 1999 i que la situació, fins i tot amb les millores urbanístiques i socials que ha experimentat des de llavors, no és fàcil. "El barri és un polvorí", admeten fonts policials. "L’equilibri és precari i qualsevol espurna el pot fer saltar pels aires", afegeixen. Una d’aquestes espurnes va desencadenar el 30 de març un dels episodis de violència més punyents ocorreguts des de 1999. Aquest dia, desenes d’individus van participar en una batussa que va deixar un rastre de commoció a la zona.
L’altercat es va composar de dos capítols. El primer va tenir lloc al migdia al carrer de Jacint Elías, on un grup de joves va intentar ocupar un habitatge que un altre grup d’individus controlava o volia controlar. Els primers van trencar la porta d’un balcó, van llançar objectes per una finestra, i van marxar. Després van increpar als policies municipals que van acudir al sector i que van identificar a alguns implicats. El pitjor, no obstant això, va arribar aquella tarda, quan uns subjectes àvids de represàlies per l’ocupació anterior van anar per l’altre grup per ajustar comptes. Els van trobar en el passeig del Vint-i-dos de Juliol, al costat del carrer de Sant Cosme. Segons testimonis, els venjadors eren tres i portaven armes, pals, navalles. Eren les 18 hores.
Va haver-hi agressions, carreres, llançament d’objectes, empentes, cops. I dos ferits, un amb contusions i un altre amb talls i un traumatisme cranioencefàlic, segons els Mossos d’Esquadra. No va acabar aquí la seqüència de violències. Cap al vespre, els mossos van rebre un avís de l’Hospital de Terrassa perquè diverses persones s’estaven barallant allà. Volaven les amenaces. Membres d’un dels grups en lliça havia coincidit a urgències amb els ferits i coneguts d’aquests.
La policia autonòmica va transmetre a la Fiscalia de Menors les diligències en les quals figuraven els adolescents implicats en les successives batusses. Va parlar amb testimonis dels incidents i va posar en marxa una investigació per identificar als principals protagonistes de les agressions. Bona part del treball ja estava feta, perquè la policia ja havia recopilat informació en les setmanes anteriors.
Les tensions venien des de lluny. Una setmana després dels disturbis van ser detinguts a la comissaria de Can Tusell els dos individus acusats de les greus agressions del 30 de març a la tarda. Són dos espanyols, un de 49 anys, un altre de 28. Presumptes culpables d’un delicte de lesions, van ingressar a la presó degut, sobretot, la seva "alta possibilitat de reincidència".
La vigilància policial al barri es va intensificar en els dies posteriors als altercats amb l’objectiu declarat de "pacificar la situació", però, segons responsables policials, ja hi havia més agents a Ca n’Anglada des de feia setmanes. De fet, la presència de policies a la zona Nord del barri aquell 30 de març "va possibilitar una intervenció ràpida" per acabar amb els disturbis, apunta Jesús Requena, intendent dels mossos a Terrassa.
Efectius de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), mossos que donen suport en intervencions de les comissaries locals, estaven al sector aquell dia i se’ls ha vist allà més vegades en el que portem d’any. La seva presència no és sempre en la mateixa franja horària, per propiciar un "efecte sorpresa", i en algunes intervencions preventives s’ha arribat a identificar més de cent persones en un matí.
Els cossos policials temien perdre el control dels punts "calents" del barri i tres setmanes abans de la batalla campal, la Policia Municipal havia posat en marxa un dispositiu especial a la plaça de Miguel Hernández i el passatge Comercial, dos d’aquests llocs sensibles. El tercer és la plaça del Pagès. No sols es concentraven allà i als voltants desenes d’individus amb presència intimidatòria, sobretot de nit. No sols es registraven fets incívics, sinó delictius, i se sabia que per allà es trobaven sospitosos de robatoris. Els mossos van descobrir un establiment que era tapadora d’objectes robats i les incautacions de marihuana i haixix són constants.
Xavier Fernández Rivero, regidor de Seguretat de la Policia Municipal, havia proposat crear amb els mossos una taula de coordinació operativa específica per a Ca n’Anglada i els mossos van proposar la utilització de l’ARRO. La taula de treball està activada i es reuneix de manera periòdica.
El propòsit principal és, diu el regidor, "donar tranquil—litat als veïns" amb una estratègia que no sols inclou actuacions policials sinó també una política transversal amb la implicació d’àrees com Joventut o Esports, "perquè la policia ha d’anar de la mà d’altres serveis" . Però el que molts veïns volen és veure més agents als carrers com a mesura dissuasiva, i els responsables dels mossos i el cos local afirmen que és així, que hi ha més policies. Però no sempre van uniformats. El treball d’agents de paisà és constant.
Mossos i Policia Municipal es reparteixen àmbits de treball en aquest pla especial. Els primers abasten sobretot la seguretat ciutadana: confiscació de drogues, identificacions per delictes. El cos local es dedica als assumptes administratius i de compliment de les ordenances municipals, donant suport en seguretat pública quan fa falta. I fa falta molt sovint.
Encara que se’ls vegi a la plaça del Pagès, o al passatge Comercial, o al carrer de Sant Damià, moltes nits, no tots els joves que es donen cita en aquestes zones viuen al barri de Ca n’Anglada. La policia, en les seves patrulles diàries, en les seves vigilàncies amb uniforme o de paisà, té controlats els moviments de desenes d’individus. Els "fitxats" com a conflictius, d’especial atenció policial, no són més de 30 i el seu número baixa a vegades, després d’actuacions dels agents, fins a quedar-se en una dotzena durant algunes setmanes. La majoria, això sí, són terrassencs i la llegenda que diu que són "menas", o antics "menas", no és certa, asseguren fonts policials: viuen amb les seves famílies i no són nois extutelats per les administracions.
I alguns són ja de nacionalitat espanyola. La policia assegura que l’ambient als carrers de Ca n’Anglada s’ha relaxat des de la batalla campal del 30 de març i l’augment de la vigilància. Els agents, sobretot de la Policia Municipal, paren esment especial a l’anomenat popularment "mercat de la misèria", on grups de venedors ofereixen articles de dubtosa procedència en mantes col·locades a terra. Hi ha quasi de tot. Abans desplegaven aquesta activitat al passatge Comercial. Ara, a causa de la pressió policial, s’han disgregat en punts itinerants al carrer de Sant Tomàs i els seus voltants. Un percentatge alt de venedors ve de fora de Terrassa i les identificacions efectuades per agents en estacions de tren semblen haver desanimat molts d’ells.
Abans dels disturbis del 30 de març, efectius policials havien realitzat operatius per respondre a queixes veïnals. Al setembre del 2020 es va desenvolupar un dispositiu espectacular. El 21 de gener passat, un altre a la part Nord dels carrers de Sant Cosme i de Sant Damià. Els mossos van trobar al sector 60 pastilles de benzodiazepines, 41 bosses amb marihuana i tres trossos de haixix. Desenes d’individus van ser identificats i els mossos van detenir un subjecte que tenia pendent un requeriment judicial. Van denunciar tres individus per possessió o consum de drogues i el responsable d’un bar que estava obert quan havia d’estar tancat. El Cuerpo Nacional de Policía es va endur 13 persones per presumptes infraccions de la llei d’estrangeria.
