La primavera entremaliada s’ha posat seriosa i nuvolosa, però la pluja ha respectat l’acte amb el qual Diari de Terrassa ha presentat avui a la ciutat, la seva ciutat, el seu nou projecte de la mà del Grup Edicions de Premsa Local. La presentació ha tingut lloc entre pedres mil·lenàries, a La Seu d’Ègara. No podia haver-hi un lloc millor per donar a conèixer a la ciutat el nou diari, que abraça la tradició però restaura la seva cara i els seus enfocaments. Tot, per ser el que ha de ser, en paraules de Vivenç Villatoro: un diari és una plaça i aquest periòdic, que el proper divendres complirà 44 anys, “està rellançant i reforçant una plaça”.
“Una ciutat necessita una plaça”, ha dit l’escriptor i periodista terrassenc (i exmembre de la plantilla d’aquest diari), perquè una casa al costat d’una altra no fan una ciutat, perquè per tenir una ciutat, i no una mera urbanització, necessitem una plaça “física o conceptual”. Igual que molta gent amuntegada no fa una comunitat, sinó que aquesta es forma quan aquestes persones es relacionen entre elles, encara que sigui per parlar dels retards en una estació de tren. Una comunitat necessita l’àgora en què es converteix un mitjà de comunicació, un diari “que és la plaça pública, el lloc on ens relacionarem”. El lloc “que defineix i reconeix un ‘nosaltres'”, segons Villatoro.
Les al·lusions al “nosaltres” han estat constants, el fil conductor d’un discurs emocionat sobre els signes d’identitat comunitària. “Si hi ha un ‘nosaltres’, hi ha un mitjà de comunicació. Un titular és el més important per a ‘nosaltres’. El ‘nosaltres’ és la clau de la notícia. I un mitjà és l’expressió dels interessos d’un ‘nosaltres'”, ha subratllat l’escriptor. Aquest ‘nosaltres’ som els terrassencs, i Diari de Terrassa és la plaça de tots en una interrelació íntima: “també hi ha un ‘nosaltres’ perquè hi ha un mitjà de comunicació”. És a dir, una plaça pública. És a dir, Diari de Terrassa.
El Vallès Occidental és una realitat administrativa, “però no és un ‘nosaltres'”, ha dit Villatoro. A un habitant de Castellar del Vallès li interessa poc el que passi a Terrassa, verbigràcia. Llavors, “perquè un mitjà de comunicació funcioni, ha d’haver-hi un ‘nosaltres’ real, i Terrassa és un ‘nosaltres'”. I el mitjà s’alimenta de la realitat i la modifica, parla del que interessa als terrassencs. Fins no fa gaire, segons l’escriptor, “hem tingut la il·lusió que vivíem en el no-lloc”, coses de la globalització i les noves tecnologies, però la pandèmia ens ha obligat a estar a casa “i un diari ens recorda el nostre lloc”. Tota la premsa és local, encara que al·ludeixi a un espai físic de grans dimensions, tota arrela en la seva terra, perquè, per a Villatoro, els mitjans calents, els impregnats d’ideologia, “no són plaça”. A la plaça “anem tots, amb el que portem a sobre. No és un espai neutre, no és un descampat, té un nom, una història, unes normes, però hi podem anar tots. Siguem plaça, deixem entrar a tots, però deixem clares les regles: llibertat, democràcia i respecte”. El periodista s’ha referit també a l’elecció del català com a llengua de la plaça i als periodistes com a “delegats del ‘nosaltres'” en un diari, “plaça de tots”, en el qual Terrassa es veurà reflectida com en un mirall.
La presentació ha comptat amb la presència del terrassenc Miquel Sàmpèr, conseller d’Interior, i de Meritxelll Budó, consellera de Presidència, i d’alcaldes de la comarca, i de regidors i responsables d’institucions. L’extraordinària resposta a la convocatòria és “la demostració absoluta de la vitalitat de Terrassa”, com ha ressaltat l’editor de Diari de Terrassa, Marc Basté, que ha transitat pel fil estès per Villatoro per afirmar que “Terrassa se sent ‘nosaltres'” i que allà, a La Seu d’Ègara, avui, hi havia plaça, hi havia comunitat. Hi havia i hi ha un diari “que té un deure amb la ciutat, que ha de potenciar la identitat, difondre l’orgull i el talent local universal”. Hi ha un diari “que abraça la tradició i l’ha evolucionat”, que redissenya gràficament aquest mitjà i repensa el model editorial per a donar cada dia “un millor servei a la ciutat”. Des de la plaça.
Basté, que ha recordat l’absència de Josep Rull, exconseller egarenc, ara a la presó, ha resumit les intencions del grup editorial en una frase: “l’esforç tindrà sentit si és amb bon periodisme amb el lector en el centre. I radicalment local”. El grup vol crear des del Vallès un teixit de premsa local d’àmbit català. Posar-se al capdavant de Diari de Terrassa és “una oportunitat inèdita, un honor i una responsabilitat que ens fa molta il·lusió”.
La consellera Budó ha lloat el treball dels periodistes que exerceixen la seva professió en un context complex, “de pressions, precarietat i digitalització”, però ha subratllat la importància del sentiment de pertinença a un lloc i el paper de la premsa “com a element de cohesió social”. Som, ha dit la consellera, “més necessaris que mai”.
L’alcalde, Jordi Ballart, ha indicat que “a Terrassa tenim el privilegi de comptar amb una capçalera històrica” que fa bandera del terrassenquisme, “que entra a les nostres llars parlant de la nostra ciutat, dels barris, dels ciutadans i ciutadanes que tenen coses a dir. Ara, més que mai, necessitem aquest periodisme de proximitat”. L’alcalde ha felicitat Basté i el seu equip “per aquest renaixement”, per un projecte “avalat per la fortalesa i l’empenta del grup empresarial i editorial” que dirigeix el nou editor, “tota una garantia de solidesa, de professionalitat i de visió de futur” per a un diari “que forma part del nostre paisatge habitual com a terrassenques i terrassencs”.
“Aquí hi ha plaça, hi ha comunitat”, ha deixat clar Marc Basté.
